PRÀCTICA AMB EL WINDOWS MOVIE MAKER I L’ AUDACITY

Per a fer la pràctica he escollit un text de Jordi Casanovas on parla sobre la seva obra de teatre La Revolució .

Per a realitzar la pràctica he hagut d'utilitzar a part de l'audacity, amb el que ja havíem treballat, el Windows Movie Maker un software que serveix per a fer vídeos on hi podem incloure imatges, vídeos, música i lletres combinats i els podem posar tota una sèrie d'efectes.

He obert el programa de l’Audacity , he clicat amb el ratolí al REC i per acabar la gravació a STOP.
M’he descarregat la cançó Someone’s Watching Over me i he obert una altre vegada el programa i hi he posat la meva gravació i la cançó; Fitxer-Importa-So.
Després amb l’eina de desplaçament en el temps m’he quedat amb el tros de la cançó que m’interessava i he mogut la gravació de la meva veu perquè sonés música durant una estona abans i després que sonés la meva veu.
Finalment, com que la cançó tapava la meva veu i no permetia que es sentís he seleccionat la cançó i he baixat la veu de la cançó movent la fletxa que es troba sota d’on posa silenci-solo cap al menys.

Després he obert el Windows Movie Maker he anat a importar audio o música i he escollit el projecte fet amb l’Audacity. Després he anat important imatges de la mateixa manera però a importar imágenes, algunes les he hagut de fer més petites o més grans perquè concordessin amb el que estava dient la veu( això ho he fet seleccionant la imatge i movent la fletxa). Després he anat posant diferents efectes a algunes diapositives, això ho he fet seleccionant la diapositiva concreta, prement el botó dret del ratolí i clicant a efectes i un cop allà escollir l’efecte desitjat. Per acabar he posat els crèdits anant a modificar-títulos y creditos-creditos al final he escrit els crèdits, he canviat el color de fons i l’he agregat a la pel.lícula. Per a guardar-lo he anat a Publicar película- este equipo i alehsores l’he comprimit.

Aquí us deixo el resultat:

BANDA AMPLA

Aquí hi ha el vídeo resum del programa Banda Ampla de tv3 i també poso l'enllaç corresponent al programa sencer emès el dia 11/11/2009.

Tot i que coneixia l’existència d’aquest espai encara no havia tingut l’oportunitat de veure’l, però arran de la participació d’una companya meva de Batxillerat, l’Alexandra Gracía, vaig decidir fer-ho. I no me’n pendeixo , perquè em va sorprendre el contingut d’aquest, ja que no és un fet habitual trobar un programa de debat a la programació actual i que a més a més dediqui una edició als joves i els doni un espai per a expressar la seva opinió i les seves inquietuds sobre la societat d’abans i d’ara.

Entre altres coses també es va parlar molt d’Educació i alguns joves atribuïen la culpa de l’existència de tanta corrupció i d’una manca de valors present a la nostra societat a aquesta i al sistema educatiu vigent tot comparant-lo amb el d’altres països capdavanters en aquest sector. Carregar una responsabilitat com aquesta a aquest sector és fàcil i podríem equivaldre’l a carregar la culpa de totes les coses a la societat sense adonar-nos que la societat som tots. Altres joves en canvi, van fer una reflexió que comparteixo;que no és just atribuir tota la culpa a l’educació rebuda i al sistema educatiu amb el qual t’hagi tocat conviure, tot i que això no vol dir que no s’hagi de lluitar per millorar-lo. Aquests joves pensen que hi ha joves mal educats igual que hi ha persones grans mal educades i que tota aquesta gent gran que ha votat a l’enquesta dient que els joves són mal educats segurament no han estat conscients que en alguns casos són ells mateixos els qui ens han educat. També m’ha agradat molt una aportació que defensava que no tots els joves són mal educats, que això és una generalització, i que hi ha joves que han rebut una bona educació ,ja sigui a casa o a l’escola, i que estan agraïts per això. Per últim un altre comentari que vull destacar és el que ara els pares estan tot el dia treballant i per aquest fet pensen que ells no han d’educar els seus fills, que ja ho farà l’escola, és a dir, si alguna cosa no sortís bé, de ben segur que la culpable seria l’escola...

LES PRESENTACIONS I EL POWER POINT

Els mestres sempre s’han recolzat en suports com les pissarres, les diapositives o els vídeos per a fer classe. Fins que van aparèixer els programes de presentacions com el Power Point que va ser el primer a ser llençat al mercat per Windows i és el més utilitzat per a dur-les a terme.

Hi ha dues maneres d’utilitzar aquest programa; fent una classe on el coneixement només vagi del professor a l’alumne, és a dir, una classe magistral on els alumnes no intervinguin i tinguin un paper passiu d’oients i on la forma més fàcil d'aprendre apunts és copiar els continguts del Power Point. O l’altre manera és utilitzar el programa de presentacions per estructurar les idees, com ha suport i com a il•lustració del que es vol ensenyar, per motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir, per clarificar, però permetent que els alumnes participin. Jo estic d’acord amb l’última opció perquè penso que és més educativa.

Hi ha diversos programes de presentacions que convé conèixer; el Power Point que és el que té més propietats i és de Microsoft. L’ Impress un programa de molta qualitat, de programari lliure i gratuït. D’altra banda també hi ha el Google Docs un servei on-line de presentacions de menys qualitat però que et permet anar compartint el procés de creació de la presentació amb altres usuaris que poden anar comentant la jugada, és un servei gratuït. Per últim hi ha un servei on-line anomenat Slide Share o de SlideboomSlide on es permet publicar presentacions fetes amb el Power Point.

Els programes de presentacions estan formats per cinc elements; Les diapositives el conjunt de les quals forma la presentació i és on col•loquem els objectes com ara el vídeos, les imatges o els textos,... Les transicions són l’efecte visual i/o sonor que posem entre les diapositives. Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que posem als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins la diapositiva. I per últim, les accions que són les instruccions que donem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d’un objecte.

Al principi de l’última classe vam veure la presentació de dues de les nostres companyes, la Meritxell i la Laia, i vam comentar com s'havia de fer un Power Point.

CANÇÓ DE L'ORUGUETA

Cantant l'orugueta a classe de Música.!

EL LECTOR

El lector és un llibre que parla de la relació amorosa entre un adolescent de quinze anys i una dona de més de trenta anys. El tema del qual parteix d’entrada no em crida gaire l’atenció i segurament jo no l’hagués triat com a lectura en el meu temps lliure ni hagués anat a veure la seva versió cinematogràfica.

És un llibre ràpid de llegir que no té gaire misteri ja que la major part de la història apareix a la contraportada d’aquest. Els personatges protagonistes són plans ja que penso que no evolucionen al llarg de la novel•la.

La primera part de la novel•la on es descriu l’inici de la relació amorosa d’aquests dos personatges la vaig trobar massa llarga i a causa d’això repetitiva. A partir del judici penso que és fa una mica més interessant perquè comences a entendre una mica alguns comportaments del caràcter de la Hanna però tot i això penso que continua essent força lenta.

Coneixem la història des del punt de vista del Michael, un personatge que es supedita a la dona, s’encega, perd la seva personalitat i depèn totalment de la Hanna, dels seus desitjos i dels seus anhels. Només té al cap aquesta dona i deixa de banda les seves prioritats per a estar amb ella malgrat que a vegades aquesta el maltracti o s’avergonyeixi d’ell. L’amor que sent per Hanna el condiciona per sempre i no el deixa ser lliure i viure la seva vida. No la pot oblidar, mai no aconsegueix fer-ho. Quan es casa no aconsegueix ser feliç perquè el record de la Hanna l’acompanya, pensa que només ho aconseguirà amb ella però, tot i així, amb ella tampoc ho aconsegueix. Quan la veu al judici i descobreix el seu passat intenta justificar-la, intenta posar-se al seu lloc i pensar com ha estat capaç de fer això , a més a més, l’envaeix un sentiment de culpa per no haver-la anat a buscar l’últim dia que l’havia vist quan era adolescent a la piscina i pensa que ell és culpable del que ha comès la Hanna per haver-la deixat sola, per haver-se’n avergonyit i per haver-la estimat. Fins i tot quan descobreix que l’havia estat utilitzant com a lector, tal com feia amb les noies joves del camp de concentració, venç la ràbia i justifica l’actuació de Hanna amb el seu analfabetisme i pensant que ho feia per fer-los més agradable el temps que els quedava de vida. Després li continua enviant lectures i d’aquesta manera manté el lligam amb ella i quan aquesta es suïcida adopta la mateix actitud que ella seguint com sempre la seva voluntat fins i tot quan ja és morta; va a parlar amb la filla i la mare que havien sobreviscut l’episodi de la crema de l’església i intenta aconseguir el perdó, tot invertint els diners que Hanna havia deixat per a les supervivents en una organització de gent que no sabia escriure ni llegir, potser aconseguint aquest “perdó” per a Hanna també l’aconsegueix ell en certa manera. Al final del llibre el Michael diu “ El que he fet i he deixat de fer i ella em va fer a mi... en això s’ha convertit justament la meva vida.” És a dir, el personatge només es mou per aquest amor al principi del llibre i al final continua igual.

La Hanna al principi del llibre té un caràcter bastant passiu i apàtic que es manté al llarg de la narració però que ja deixa veure trets violents com succeeix quan pega el noiet i amb els canvis bruscos de pensament que té de sobte. La única cosa en què el personatge evoluciona és que aprèn a llegir i a escriure empentada per l’amor que sent pel noi i a més a més, és clar, físicament, com també ho fa l’altre protagonista. La dona s’avergonyeix del seu analfabetisme i per tapar-lo accepta anar a fer de guardiana al camp de concentració en comptes d’admetre que no sap llegir i acceptar un ascens a la feina. Un cop allà s’aprofita del seu poder, tal com fa amb el poder que exerceix sobre el seu noiet, per a gaudir del plaer de la lectura tot obligant les noies més joves a llegir-li i després enviant-les directes a la mort per evitar que el seu secret fos desvetllat. La justificació que ella dóna a tot això i als crims que havia permès que es cometessin és que ella estava fent el que havia de fer, simplement estava obeint les normes. Però en realitat, el que estava fent la Hanna era refugiar-se en el seu analfabetisme i en les normes per defugir responsabilitats i això queda palès al final del llibre amb el seu suïcidi perquè el comet per evitar enfrontar-se amb la realitat i assumir la seva culpa. Igual que , també evita responsabilitats deixant que tot ho esculli el Michael quan van d’excursió o quan troba la nota del Michael i com que no sap llegir tergiversa els fets i dóna la culpa al noi. A més, fent-ho el que pretén és aconseguir l’indult i el perdó i això també es veu en el fet que doni tots els seus diners a les dues úniques supervivents o potser no, potser simplement el que fa és el que li toca fer.

Un altre tema que toca a través d’aquests personatges és el del sentiment de culpa de la societat alemanya per tot el tema de l’holocaust. La Hanna i el Michael són la representació de dues generacions marcades una per l’holocaust i l’altra pel record d’aquest. Tracta el tema de l’holocaust des del punt de vista d’uns botxins que són botxins perquè toca, no perquè els tinguin odi als jueus sinó perquè és el que toca viure i ho accepten tan si participen en el crim o com si simplement en són conscients i adopten una actitud apàtica, és a dir, són còmplices dels assassinats i deixen que passi entrant en la narcosi esmentada al llibre pel mateix protagonista quan s’adona d’aquest fet al acostar-se a la història recent de la seva nació. Penso que l’analfabetisme és també una manera de representar tota aquesta societat que veia i deixava fer. A qui és on entra en joc el judici moral que l’autor sembla que no vol fer però que fa perquè en tot moment fa que el seu protagonista jutgi la seva enamorada primer per les seves actituds i després pels crims comesos, també jutja la seva relació quan se n’avergonyeix . L’autor també jutja la seva protagonista des del principi pel simple fet de donar-li aquest tipus de caràcter i fent-la ser còmplice dels crims.

RETRAT

Fa quatre anys que vaig conèixer aquesta noia en un curset de monitors. Si he de ser sincera, no recordo que vaig pensar la primera vegada que la vaig veure però, el que és segur és que mai m’hauria imaginat que després de tant de temps acabéssim sent tan amigues.

El que més em crida l’atenció d’ ella , a simple vista, és el seu llarg i ondulat cabell fosc que sovint porta recollit amb un monyo que la caracteritza i la ratlla de color blau que a vegades porta i que fa que els seus ulls ressaltin. També acostuma a dur complements com arracades grans i de color de plata o un anell amb una mena de perla de color negre que li agrada molt.

Tot just acaba de fer vint anys , és alegre, té caràcter tot i que no ho sembla, és altruista, li agraden molt els mocadors, la moda i anar al seu poble. Li encanta la platja, els nens petits i té una relació molt especial amb els seus cosins petits. La persona de qui us estic parlant és la Laura Martínez Ruiz. Ah, i no cal dir que el que més desitja en aquest món és ser mestra!


Laia Rielo i Balagueró

GIMP

Hem après a fer servir el programa GIMP que és de programari lliure i serveix per a retocar les imatges , ara us explicaré les aplicacions que hem utilitzat d’aquest.

Aquí es pot veure el resultat de reduir la dimensió d’una imatge:




Un cop oberta la imatge amb la seva mida real hem anat a imatge, després a escalar imatge i un cop aquí hem canviat el número de l’amplada i la resta de camps ja s’han canviat automàticament en proporció al número que havíem posat a l’amplada.

Aquest és el resultat de retallar la part que més ens interessa d’una imatge:



Per a fer-ho, hem anat a eines de selecció escollint la opció de selecció rectangular, hem seleccionat la part de la imatge que ens interessava i aleshores hem posat escapçar selecció i hem obtingut aquesta imatge.

També hem retallat la part de la imatge que ens interessava amb una altra eina per si la volem traslladar a un altra imatge per a poder fer un muntatge i hem pintat el fons.
imatge:



Hem seleccionat i hem escollit selecció lliure, després hem fet la nostra selecció i tot seguit l’hem invertida. Després hem anat a les eines i hem seleccionat el cubell, hem triat el color i hem clicat al damunt de la part de la imatge seleccionada .

Per últim, hem posat efectes a una imatge:

Ho he fet anant a filtres, d'aquí a combina i al subapartat d'aquest pel.lícula.