REFLEXIÓ SOBRE L’ÚS DEL BLOC I DE LES NOVES TECNOLOGIES

Jo personalment mai havia tingut cap mena de bloc , per tant, aquesta ha estat la meva primera experiència en aquest univers. La valoro positivament perquè m’ha apropat a un món que fins fa poc desconeixia, que m’ha permès tractar la informació i el que poc a poc anava aprenent d’una altra manera i poder-la compartir amb els meus companys o amb qualsevol altre internauta.

A nivell educatiu crec que és una manera innovadora d’aprendre coses; per exemple, a través de les notícies que anàvem publicant, els vídeos o amb les pràctiques que anàvem fent i que plasmàvem en el bloc. També penso, que com a mestres ens cal estar formats i conèixer el món de les noves tecnologies ja que és la realitat que és més vigent ara mateix.

El fet d’haver de publicar notícies de forma regular ha fet que hagi d’estar informada i per tant, atenta a la televisió, a les pàgines d’Internet i als diaris i aquesta era una pràctica que no duia a terme gaire sovint. A més a més, el fet d’haver de comentar les notícies feia que exercitéssim la nostra comprensió lectora tot parant més atenció al text, fixant-nos en els petits detalls que d’una altra manera ens haurien passat desapercebuts i, per tant, que assimiléssim millor la informació que ens proporcionava la notícia. La publicació d’un comentari sobre aquesta notícia també ens fa fer un exercici de redacció fet que ens permet millorar-la a base d’exercitar-la.

Pel que fa a tots els conceptes que es refereixen a les noves tecnologies treballats a classe, i per tant, també al bloc, he après moltes coses que em poden ser útils. Per exemple, el concepte de la cultura lliure, de la que potser abans ja utilitzava alguns programes , com el firefox, però que en desconeixia el concepte i la gran quantitat de programari lliure que hi ha. Sabent això podem fer ús d’aquests programes i evitar haver de pagar cada dos per tres i haver de tornar a pagar per versions actualitzades que amb el programari lliure et pots descarregar gratuïtament.
Altres programes com l’audacity, el Gimp o el windows movie maker ja els coneixia o sabia fer servir programes similars, per tant , després d’haver fet una petita menció de la cultura lliure perquè em va semblar un aprenentatge interessant i útil, ara explicaré els dos programes que he après a utilitzar i que crec que em seran més útils a la meva futura vida professional: El Jclic i el Power Point.

El Power Point és un programa de presentacions i a més a més, un dels programes que més he hagut d’utilitzar durant la meva curta estada a Blanquerna. Aquest ens permet combinar textos, imatges i vídeos per acompanyar amb l’explicació oral corresponent. Abans d’utilitzar-lo a classe, si que el coneixia i havia vist presentacions fetes amb aquest, però mai n’havia fet un. Trobo que és un programa que hauré de fer servir molt durant la meva estada a la Universitat i que possiblement després també podré utilitzar a les escoles on vagi a treballar, potser no amb els nens però, probablement sí amb els professors o en alguna reunió de pares com a suport.

Finalment, m’agradaria destacar el Jclic un programa que ens permet crear jocs matemàtics, lingüístics, d’associació... online. Trobo que aquest programa el podria utilitzar amb els nens per apropar-los a les noves tecnologies i a una altra manera d’aprendre tot divertint-se. A més a més, com que tu mateix pots crear els jocs, és una avantatge perquè et permet utilitzar-lo com a recurs educatiu quan més t’interessi adaptant-lo així al que vulguis ensenyar en aquell moment precís.

Per acabar, penso que el fet de saber fer un bloc, posar-hi fotos, notícies, vídeos, fer enllaços, citar d’on procedeix la informació que publiquem però que no ens pertany, afegir-hi gadgets, posar-li una capçalera... i mantenir-lo en condicions també és important. Aquesta informació ens pot ser útil a nivell d’usuari però també a nivell professional quan siguem mestres. Segur que no els ensenyarem mai als nostres futurs alumnes a crear-ne un, però si que pot ser que a l’escola de la qual formarem part ens ho demani.

Google Docs

El Google Docs és un programa al qual podem accedir de manera gratuïta des de la web de google si ets usuari de gmail. Inclou un processador de textos, un full de càlcul , un porgrama de presentació, folders i preguntes.

Una característica destacable d'aquest programa és que ens permet compartir en línia la nostra feina amb altra gent i tenim la possibilitat de permetre a aquesta que la modifiqui i així ens facilita els treballs en grup per exemple, perquè no t'has d'estar passant els documents via correu electrònic i mirant sí tens la última versió del treball correcctament. La informació només es compartirà i es podrà modificar per altres usuaris si nosaltres ho volem.

Els nens espanyols prefereixen Tuenti i Youtube a les webs infantils

• Els menors dediquen a internet 1,23 hores diàries

• El Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid reclama als pares que vigilin les pàgines que consulten els seus fills

La xarxa social Tuenti i la pàgina de vídeos Youtube són les webs més visitades pels nens espanyols, segons un estudi presentat avui a Madrid durant les jornades Menors a internet, amenaces i avantatges, organitzat per la companyia Danba, especialitzada en informació parental sobre internet.

L'estudi ha analitzat 464.000 visites a webs realitzades per menors, i se'n desprèn que els nens dediquen a internet una hora i 23 minuts al dia.

Les pàgines que més freqüenten són, després de Tuenti i Youtube, el programa de missatgeria instantània Messenger, el buscador Google i les pàgines de jocs. En total, les xarxes socials els ocupen 53 minuts de mitjana, i els vídeos, 15.

Anorèxia i bulímia

Els xavals freqüenten poc les webs infantils, les visites no arriben a l'1%. Entre les seves 10 pàgines més utilitzades no n'hi ha cap de contingut pensat específicament per a ells.

Segons dades de l'associació Protégeles, el 86% dels nens navega sense control dels seus pares, un 44% s'han sentit assetjats al parlar amb desconeguts per la xarxa i un 37% reconeix "sentir la necessitat de connectar-se amb freqüència".

Una altra associació, Anesvad, ha publicat un estudi que assenyala que existeixen a internet al voltant de quatre milions de webs amb contingut no inapropiat per a nens i adolescents, i es calcula que cada dia es creen, almenys, 500 llocs amb les mateixes característiques.

Un 28% dels menors entren en pàgines porno, un 38% en pàgines de violència i un 16% en pàgines de contingut racista i/o xenòfob.

Control dels pares

L'any passat es van multiplicar per cinc les visites a pàgines que encoratgen l'anorèxia i la bulímia, segons ha recordat Luis Canga, responsable de Danba.

Durant les jornades, el Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, Arturo Canalda, ha fet una crida als pares perquè controlin les pàgines que visiten els seus fills.

"De la mateixa manera que en la vida real intentem saber què fan els nostres fills, ens preocupem per les seves companyies i intentem mantenir-los allunyats dels perills, en el món virtual hem de fer el mateix, perquè el fet que els nostres fills no surtin de casa, o fins i tot, que no surtin de la seva habitació, ja no garanteix en absolut la seva seguretat", ha dit Canalda.

enllaç

Aquesta notícia crida l'atenció, però si tenim en compte que els nens d'avui dia creixen cada vegada més de pressa i que acostumen a imitar les actuacions dels seus pares, podem arribar a entendre aquest titular. Els nens entren al Tuenti i al Youtube i visiten les xarxes socials perquè veuen que els seus pares ho també ho fan.

D'altra banda, aquesta notícia em fa qüestionar si les pàgines webs adreçades als infants estan fetes pensades per a ells, ja que la majoria de coses adreçades a aquests acostumen a tenir èxit.

Penso que els pares han d'ajudar als nens a fer un bon ús de les noves tecnologies i una manera de fer-ho és fent-ne un bon ús ells. També poden acompanyar l'infant durant la seva iniciació en aquets món i després controlar les pàgines a les quals accedeix.

Els nadons ploren en el seu idioma matern

Aquí us deixo una notícia que m'ha cridat molt l'atenció! El títol d'aquesta ja resumeix tot el seu contingut que no deixa de ser si més no curiós.
Sembla que es confirma allò que fa tant de temps que es diu " els nadons escolten el que diem des de la panxa de la mare" i pel que sembla el seu procés d'aprenentatge s'inicia també abans que surtin a l'exterior.

Ja ho sabeu, si sentiu algun nadó plorar proveu d'escoltar en quin idioma ho fa!

BARCELONA

Des dels seus primers dies de vida, els nadons ploren en francès, anglès o català, ja que el plor dels nounats porta l'empremta de l'idioma dels seus pares, segons un estudi publicat avui a l'edició digital de Current Biology.

El descobriment suggereix que els infants capten elements del que serà el seu idioma matern ja al ventre de la mare, molt abans dels primers balbucejos.

"La troballa més espectacular d'aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l'idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l'últim trimestre de gestació", assenyala una de les autores de l'estudi, Kathleen Wermke, de la universitat alemanya de Würzburg.

El desenvolupament del llenguatge

Segons Wermke, contràriament al que indiquen les interpretacions més ortodoxes, aquestes dades subratllen la importància del plor per al futur desenvolupament del llenguatge. L'equip de Wermke va gravar i va analitzar el plor de 60 nounats sans, 30 d'ells de famílies francòfones i els altres 30 de famílies germanòfones, entre 3 i 5 dies després del naixement. L'anàlisi va revelar clares diferències, basades en l'idioma matern.

En l'experiment, els nadons francesos van tendir a plorar en un to ascendent, mentre que els alemanys ho van fer en un to descendent, unes diferències característiques entre els dos idiomes, va explicar Wermke. Aquests resultats demostren l'impacte de l'idioma natiu des del primer moment, segons els investigadors.

El contingut emocional dels missatges

Estudis anteriors havien demostrat que els fetus humans són capaços de memoritzar sons del món extern ja en l'últim trimestre de gestació. Però encara que se sabia que l'exposició prenatal a l'idioma matern influeix en la percepció dels nounats, es pensava que els seus efectes sobre la pronunciació de sons es donaven de forma molt més tardana.

Els nounats prefereixen la veu de la mare a totes les altres, perceben el contingut emocional dels missatges que els envia mitjançant l'entonació, i senten una forta motivació d'imitar-la per a atraure-la i crear llaços afectius, segons l'estudi.

I l'entonació de la mare és l'únic aspecte del llenguatge que són capaços d'imitar, fet que explicaria els resultats de l'estudi, assenyalen els científics.

enllaç de la notícia i de la imatge enllaç

Millorar l'educació és possible

Enllaç de la notícia publicada al Periódico de Catalunya.

------------------------------------------------------------------------------

Si bé és cert que l'educació catalana no és capdavantera a les llistes que denoten el nivell educatiu dels països, aquest artícle deixa palès que hi ha escoles a Catalunya que intenten canviar, que creuen que l'escola la fan ells i que per tant és des de l'escola des d'on s'han de canviar les coses.

Aquestsa escola en concret per a canviar potencia coses com: una educació integral, l'ús de les noves tecnologies, l'aprenentatge de llengüës estrangeres, l'adaptació de l'educació als nostres dies, la relació de l'escola amb el seu entorn, la formació desl seus docents o el foment de la competència comunicativa.

Un tret que m'ha cridat l'atenció de la notícia ha estat que els nens comencen a treballar en equip ja des de ben petits i això és molt important per a formar-se ja que els ajuda a compartir, a saber respectar els altres , a saber esocltar i a posar-se en el seu lloc. Tot aquest regitzell de valors no estan arrelats a la nostra societat però, són necessaris. Ens adonem d'aquest fet ja que treballar en grup és una cosa que costa molt d'aconseguir , fins i tot als adutls. Si això ho aprenen des de ben petits, després els serà més fàcil fer-ho. A més a més, en aquesta escola concreta , sembla que els professors també ho fan i així de manera no explícita ho estan ensneyant als seus alumnes.

La Bicicleta

La bicicleta és un mitjà de transport que s’utilitza des de ja fa temps, però d’uns anys ençà el seu ús s’ha estès, sobretot a les grans ciutats on s’ha promogut a través d’iniciatives
com el Bicing a Barcelona.


Educar en bicicleta

Anar amb bicicleta és una manera d’educar els nens, d’aquesta manera se’ls consciencia ecològicament per a què, ja des de ben petits, aprenguin a respectar el medi ambient ja que, és un mitjà de transport sostenible. Ho és perquè no utilitza cap combustible per a funcionar sinó que funciona gràcies a la força física que s’exerceix amb els pedals. Exercir-la suposa un esforç, valor que també ha d’aprendre el nen. Aquest fet, quan l’ infant assoleix el que es proposava, en aquest cas, fer anar la bicicleta, reforça la seva autoestima.
A més a més, quan va amb bicicleta el nen desenvolupa altres capacitats físiques, a part de la ja esmentada anteriorment , com l’equilibri, la percepció kinestèsica , la flexibilitat, la velocitat, o la resistència. D’ altra banda, si s’usa bé també ajuda a adquirir un bon to postural i uns bons hàbits de respiració. Exercitar-les ajuda el nen a adquirir confiança en si mateix i de retruc també a reforçar la seva autoestima.
Un altre punt a destacar seria que la bicicleta dóna autonomia i llibertat al nen ja que és el seu primer mitjà de transport i és ell qui mana quan la condueix.
Per últim, uns altres valors que es poden transmetre fent un bon ús de la bicicleta són el compliment de les normes, el respecte envers els altres i la empatia. A les ciutats hi ha unes normes de circulació que s’han de respectar , als pobles aquestes normes no estan escrites però també existeixen. Quan es circula en bicicleta és molt important respectar-les i veure que hem de conviure amb els vianants sense molestar-los.

Escola Solidària

D'aquest vídeo m'agradaria destacar la notícia que apareix en el minut 25 i que pertany al telenotícies migdia de Tv3 emès el dia 11-12-2009.
La Notícia parla de la participació dels nens d'una escola de Cambrils a la Marató, una iniciativa feta per a ajudar als altres i que aplega,cada any,gent de tots els àmbits, de totes les edats i amb diferents possibilitats econòmiques amb la finalitat d'ajudar a recollir diners per a la investigació causa conncreta.

M'ha cridat l'atenció perquè és un exemple de com l'escola ensenya a ser solidaris. D'aquesta manera els nens vivencien aquesta experiència en primera persona, ja que els permet aportar el seu gra de sorra en aquesta lluita contra les malalties minoritàries, alhora els permet conèixer aquesta realitat que de ben segur desconeixien i es poden arribar a posar en el lloc de les persones que les pateixen.

A més a més, és una manera de relacionar l'escola amb la societat i en aquest cas és un pas per a inentar canviar-la i fer-la més justa i solidària.

SETMANA D'ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES

Aquest Power Point mostra tot el seguit d'activitats que hem realitzat durant la setmana del 16 al 20 de novembre del 2009. Alhora, és un resum del què hem après i del què ens han aportat cadascuna d'aquestes.

Anna Alsina Miralles, Núria Espín Atalaya i Laia Rielo Balagueró

La fàbrica dels somnis

La Fàbrica del somnis és el títol que vam escollir per a la presentació oral que vam fer sobre els nens actors que creiexen davant les càmeres! Aquí us deixo el Power Point de la nostra presentació!

Power Laia Laur Aformat

View more presentations from laia89g.

El circ (JCLIC)

El Jclic és un programa que ens permet crear activitats interactives per a els més petits. A través d’aquestes activitats es pretén que els nens aprenguin jugant amb les noves tecnologies.

Nosaltres hem creat un projecte de JCLIC , amb l’aplicació del Jclicauthor, sobre el circ , destinat a nens de p-4 i p-5 perquè hem pensat que és un tema interessant, proper als nens i que alhora ens permet tenir molts recursos per a poder desenvolupar les activitats.
Hem inclòs activitats com: un trencaclosques que permet al nen desenvolupar la seva agilitat mental a través de l’associació. Activitats de relacionar el so amb les imatges que permeten al nen conèixer els sons que fan els diferents animals del circ, aprendre vocabulari en anglès i sentir una mica com es pronuncien les paraules, encara que, tot i això, hem procurat escollir exemples que els nens coneguin com les parts del cos, la roba o els colors. Un joc del memory que fa que el nen exerciti la memòria, així com també, fa que pugui conèixer els personatges i els animals que hi ha al circ. Una activitat de discriminar les imatges que no pertanyen al món del circ que permet al nen desenvolupar la seva capacitat d’atenció. I per últim hem fet dues activitats més; una de llengua i una de matemàtiques. La de llengua com que estan aprenent a escriure i encara els costa una mica l’hem fet de relacionar una imatge amb la lletra amb la que comença, aquesta tècnica forma part de la electroescriptura. I la de matemàtiques consisteix en relacionar el nombre d’objectes, de persones o d’animals que apareixen a la imatge que conté el número corresponent a aquests, aquesta és una manera per a fer que els nens comencin a sumar.

Aquí us deixem l' enllaç del nostre projecte!

Núria Espín Atalaya i Laia Rielo Balagueró

PRÀCTICA AMB EL WINDOWS MOVIE MAKER I L’ AUDACITY

Per a fer la pràctica he escollit un text de Jordi Casanovas on parla sobre la seva obra de teatre La Revolució .

Per a realitzar la pràctica he hagut d'utilitzar a part de l'audacity, amb el que ja havíem treballat, el Windows Movie Maker un software que serveix per a fer vídeos on hi podem incloure imatges, vídeos, música i lletres combinats i els podem posar tota una sèrie d'efectes.

He obert el programa de l’Audacity , he clicat amb el ratolí al REC i per acabar la gravació a STOP.
M’he descarregat la cançó Someone’s Watching Over me i he obert una altre vegada el programa i hi he posat la meva gravació i la cançó; Fitxer-Importa-So.
Després amb l’eina de desplaçament en el temps m’he quedat amb el tros de la cançó que m’interessava i he mogut la gravació de la meva veu perquè sonés música durant una estona abans i després que sonés la meva veu.
Finalment, com que la cançó tapava la meva veu i no permetia que es sentís he seleccionat la cançó i he baixat la veu de la cançó movent la fletxa que es troba sota d’on posa silenci-solo cap al menys.

Després he obert el Windows Movie Maker he anat a importar audio o música i he escollit el projecte fet amb l’Audacity. Després he anat important imatges de la mateixa manera però a importar imágenes, algunes les he hagut de fer més petites o més grans perquè concordessin amb el que estava dient la veu( això ho he fet seleccionant la imatge i movent la fletxa). Després he anat posant diferents efectes a algunes diapositives, això ho he fet seleccionant la diapositiva concreta, prement el botó dret del ratolí i clicant a efectes i un cop allà escollir l’efecte desitjat. Per acabar he posat els crèdits anant a modificar-títulos y creditos-creditos al final he escrit els crèdits, he canviat el color de fons i l’he agregat a la pel.lícula. Per a guardar-lo he anat a Publicar película- este equipo i alehsores l’he comprimit.

Aquí us deixo el resultat:

BANDA AMPLA

Aquí hi ha el vídeo resum del programa Banda Ampla de tv3 i també poso l'enllaç corresponent al programa sencer emès el dia 11/11/2009.

Tot i que coneixia l’existència d’aquest espai encara no havia tingut l’oportunitat de veure’l, però arran de la participació d’una companya meva de Batxillerat, l’Alexandra Gracía, vaig decidir fer-ho. I no me’n pendeixo , perquè em va sorprendre el contingut d’aquest, ja que no és un fet habitual trobar un programa de debat a la programació actual i que a més a més dediqui una edició als joves i els doni un espai per a expressar la seva opinió i les seves inquietuds sobre la societat d’abans i d’ara.

Entre altres coses també es va parlar molt d’Educació i alguns joves atribuïen la culpa de l’existència de tanta corrupció i d’una manca de valors present a la nostra societat a aquesta i al sistema educatiu vigent tot comparant-lo amb el d’altres països capdavanters en aquest sector. Carregar una responsabilitat com aquesta a aquest sector és fàcil i podríem equivaldre’l a carregar la culpa de totes les coses a la societat sense adonar-nos que la societat som tots. Altres joves en canvi, van fer una reflexió que comparteixo;que no és just atribuir tota la culpa a l’educació rebuda i al sistema educatiu amb el qual t’hagi tocat conviure, tot i que això no vol dir que no s’hagi de lluitar per millorar-lo. Aquests joves pensen que hi ha joves mal educats igual que hi ha persones grans mal educades i que tota aquesta gent gran que ha votat a l’enquesta dient que els joves són mal educats segurament no han estat conscients que en alguns casos són ells mateixos els qui ens han educat. També m’ha agradat molt una aportació que defensava que no tots els joves són mal educats, que això és una generalització, i que hi ha joves que han rebut una bona educació ,ja sigui a casa o a l’escola, i que estan agraïts per això. Per últim un altre comentari que vull destacar és el que ara els pares estan tot el dia treballant i per aquest fet pensen que ells no han d’educar els seus fills, que ja ho farà l’escola, és a dir, si alguna cosa no sortís bé, de ben segur que la culpable seria l’escola...

LES PRESENTACIONS I EL POWER POINT

Els mestres sempre s’han recolzat en suports com les pissarres, les diapositives o els vídeos per a fer classe. Fins que van aparèixer els programes de presentacions com el Power Point que va ser el primer a ser llençat al mercat per Windows i és el més utilitzat per a dur-les a terme.

Hi ha dues maneres d’utilitzar aquest programa; fent una classe on el coneixement només vagi del professor a l’alumne, és a dir, una classe magistral on els alumnes no intervinguin i tinguin un paper passiu d’oients i on la forma més fàcil d'aprendre apunts és copiar els continguts del Power Point. O l’altre manera és utilitzar el programa de presentacions per estructurar les idees, com ha suport i com a il•lustració del que es vol ensenyar, per motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir, per clarificar, però permetent que els alumnes participin. Jo estic d’acord amb l’última opció perquè penso que és més educativa.

Hi ha diversos programes de presentacions que convé conèixer; el Power Point que és el que té més propietats i és de Microsoft. L’ Impress un programa de molta qualitat, de programari lliure i gratuït. D’altra banda també hi ha el Google Docs un servei on-line de presentacions de menys qualitat però que et permet anar compartint el procés de creació de la presentació amb altres usuaris que poden anar comentant la jugada, és un servei gratuït. Per últim hi ha un servei on-line anomenat Slide Share o de SlideboomSlide on es permet publicar presentacions fetes amb el Power Point.

Els programes de presentacions estan formats per cinc elements; Les diapositives el conjunt de les quals forma la presentació i és on col•loquem els objectes com ara el vídeos, les imatges o els textos,... Les transicions són l’efecte visual i/o sonor que posem entre les diapositives. Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que posem als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins la diapositiva. I per últim, les accions que són les instruccions que donem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d’un objecte.

Al principi de l’última classe vam veure la presentació de dues de les nostres companyes, la Meritxell i la Laia, i vam comentar com s'havia de fer un Power Point.

GIMP

Hem après a fer servir el programa GIMP que és de programari lliure i serveix per a retocar les imatges , ara us explicaré les aplicacions que hem utilitzat d’aquest.

Aquí es pot veure el resultat de reduir la dimensió d’una imatge:




Un cop oberta la imatge amb la seva mida real hem anat a imatge, després a escalar imatge i un cop aquí hem canviat el número de l’amplada i la resta de camps ja s’han canviat automàticament en proporció al número que havíem posat a l’amplada.

Aquest és el resultat de retallar la part que més ens interessa d’una imatge:



Per a fer-ho, hem anat a eines de selecció escollint la opció de selecció rectangular, hem seleccionat la part de la imatge que ens interessava i aleshores hem posat escapçar selecció i hem obtingut aquesta imatge.

També hem retallat la part de la imatge que ens interessava amb una altra eina per si la volem traslladar a un altra imatge per a poder fer un muntatge i hem pintat el fons.
imatge:



Hem seleccionat i hem escollit selecció lliure, després hem fet la nostra selecció i tot seguit l’hem invertida. Després hem anat a les eines i hem seleccionat el cubell, hem triat el color i hem clicat al damunt de la part de la imatge seleccionada .

Per últim, hem posat efectes a una imatge:

Ho he fet anant a filtres, d'aquí a combina i al subapartat d'aquest pel.lícula.

Peter Pan

Per a endinsar-nos una mica en el món de la Blocosfera a l’assignatura de TIC ens han fet crear un bloc per grups de quatre persones sobre un tema concret relacionat amb l’educació.

Una blocosfera és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. És a dir, un grup de blocs que estan connectats entre ells i acaben creant un cointingut compartit a base d'anar-se fent comentaris entre ells o citant els blocs d'algun altre component de la blococsfera.

Una de les entrades que havíem de fer consistia a agafar cites de diferents blocs relacionats amb el tema que haguéssim escollit i també havíem de posar algunes pàgines relacionades amb aquest a l’apartat de “favoritos” del nostre bloc.

Nosaltres hem escollit la sordesa infantil perquè hem considerat que és un tema interessant, vigent avui en dia a les aules i del qual no en sabíem gaire cosa. Així que, una manera d’apropar-nos-hi ha estat aquesta i trobo que és una forma força interessant d’aprendre coses. Personalment, penso que és transcendental que nosaltres que som els qui ens estem formant per a educar els nens, que són el futur, tinguem una mica de coneixement sobre les discapacitats que hi ha i ens esforcem per a fer-los la integració molt més fàcil i el procés d’aprenentatge menys dificultós, és a dir, una cosa que seria molt bona és que aprenguéssim el llenguatge de signes.

Aquí us deixo l’

enllaç del bloc.

Pel.lícules Disney

De ben segur que tots nosaltres hem vist alguna vegada alguna pel•lícula de dibuixos animats de Disney i el més provables és que la majoria tinguem gairebé tota la col•lecció sencera als armaris de casa nostra en format VHS. Ara bé, som conscients del que hi ha darrere d’aquests personatges entranyables amb els quals hem crescut i d’aquestes cançons que encara cantem, de vegades, al SingStar ? El més segur és que la majoria no se n’hagin adonat, però un cop en som conscients, podem tancar els ulls i permetre que ens manipulin a nosaltres i als nens d’avui dia?


És ben sabut que avui dia ha aparegut una nova preocupació pels pares i és la de controlar que el que els nens vegin a la televisió sigui educatiu i profitós per a ells i que no es passin tot el dia davant la denominada “caixa tonta”. Seran capaços de no posar als seus fills aquestes pel•lícules i d’evitar comprar aquell peluix tan entranyable del Mickey?

Hakuna Matata vive y se feliz



Laia Rielo i Balagueró

La Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure.

Els drets d’autor regulen les fotos i els materials que corren per Internet; si una fotografia té drets d’autor o drets de propietat intel·lectual abans d’utilitzar-la haurem de demanar un permís al seu propietari. Aquest fet s’ha de tenir en compte alhora de crear presentacions en el cas que les vulguem fer públiques. Existeix un recurs anomenat Creative Commons on trobarem fotografies i il·lustracions que podrem usar la majoria de vegades només amb el simple requisit d’haver d’esmentar l’autor d’aquestes. D’aquí va sortir la idea del copyleft com a contraposició del copyright. El copyleft permet la distribució de les creacions per a difondre-les, aquestes aniran acompanyades d’unes indicacions anomenades llicències que ens indiquen si poden ser modificades o no.

Hi ha dos tipus de programaris; el convencional i el lliure. El programari convencional no permet fer canvis ni modificar res que no hagués estat prevís pel seu programador. El programari lliure en canvi sí que pot ser modificat perquè et permet accedir al seu codi font. Així el programari lliure garanteix quatre coses; El pots fer servir amb qualsevol finalitat, pots estudiar-lo per adaptar-lo a les teves necessitats, pots redistribuir-lo a altres persones, millorar-lo i fer-ho públic per a què se’n pugui beneficiar tothom. Dos programes coneguts fets amb aquest tipus de programari són el Firefox i OpenOffice.

4 situacions

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Aquesta situació seria la que provocaria queixes dels pares cap al mestre d’Educació Física perquè està reprimint la seva llibertat; és com si els uniformés i per tant reprimeix la seva manera de pensar, en aquest cas reflectida en la seva elecció, i imposa la seva. En aquest cas els alumnes només podrien acatar les normes i tindrien un paper totalment passiu.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

Crec que aquesta opció és incorrecte perquè incompleix els drets d’autor . D’altra banda, penso que com a treball és poca feina i massa pautat ja que els alumnes han de buscar només el que els demanen sense tenir al possibilitat de descobrir altres informacions ni res que els enriqueixi personalment. Aquesta opció s’equipara amb la opció D quan el mestre diu els seus alumnes que agafin les postals, aquí en comptes de postals està incitant a “robar” unes imatges del google sense esmentar d’on les han tret. A més a més, els incita a utilitzar el porgrama word, per tant, els està condicionant.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Aquesta opció d’entrada seria la que trobaria més correcta, donat que només en puc triar una el fet que el Power Point estigués fet ambla versió 2007 m’ha fet dubtar la possibilitat que es pugui obrir en altres versions. Però, educativament trobo que és la més enriquidora de les quatre perquè l’alumne ha de pensar més per a poder posar les dues imatges específiques i en aquest cas el mestre no incita a buscar les imatges a cap lloc concret. Finalment, aquesta opció no és la correcte pel fet que el Power Point ha de ser versió 2007 i aquest fet no permetria als alumnes obrir-lo si tinguéssin qualsevol altre versió i a més a més els estaria privan de la seva llibertat.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"


Aquesta opció incita els alumnes a robar quan diu la paraula “agafar” en comptes de comprar. Això és comparable amb els continguts d’Internet que tenen copyright, és a dir, si els agafes sense demanar permís estàs cometent un robatori i ja hi ha unes lleis que regulen això.
Finalment, l'opció correcte és la D perquè no diu la marca del producte demanat i els alumnes tenen llibertat per a triar-lo.

L'ESPLAI

Divendres, 16 d'octubre de 2009 - 13:37h

Joventut
Joventut impulsa la campanya “I tu què fas? Vine al cau/esplai” coincidint amb l’inici del curs d’educació en lleure per a infants i joves
Cinc vídeos en cinc idiomes expliquen l’associacionisme educatiu en el lleure a les famílies d’origen immigrat
Està previst que prop de 100.000 infants i joves participin en les activitats que comencen aquest cap de setmana

El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, acompanyat de la presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Agnès Russiñol, ha presentat aquest matí la campanya “I tu... què fas? Vine al cau/esplai” impulsada per la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania amb la col·laboració de les cinc grans federacions d’associacions juvenils d’educació en el lleure: Coordinadora Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai, Escoltes Catalans, Federació Catalana de l’Esplai, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Moviment Laic i Progressista. A l’acte, hi han assistit representants d’aquestes entitats, així com responsables dels Plans Educatius i d’Entorn i de la FAPAC, en representació dels pares i mares d’alumnes.

La campanya, que es fa des de l’any 2007, té com a objectiu promoure el reconeixement social de la tasca educativa i de cohesió social que duen a terme les associacions juvenils d’educació en el lleure. També fomenta la participació d’infants i joves en les activitats organitzades pels més de 1.100 agrupaments escoltes, centres d’esplai i casals de joves d’arreu del país que comencen aquest cap de setmana. Les previsions de la Secretaria de Joventut és que durant aquest curs hi participin uns 80.000 nois i noies i quasi 17.000 monitors i monitores.

En aquest sentit, el secretari de Joventut ha recordat que, a més d’impulsar aquesta campanya, el Govern dóna suport continuat a la tasca de les cinc grans federacions d’entitats d’educació en el lleure a través d’un conveni pel qual destina més de 16 milions d’euros per a la realització d’activitats de caràcter social, educatiu, cívic i mediambiental amb infants i joves durant el període 2008-2010.

Díptic explicatiu per a tots els estudiants de primària

La campanya inclou cinc vídeos de presentació de l’educació en el lleure subtitulats en cinc idiomes (català, castellà, anglès, romanès i tamazigh) per explicar aquesta tradició associativa a les famílies d’origen immigrat que la desconeixen. Igualment, s’enviaran 425.000 díptics a tots els estudiants de primària de Catalunya. A més a més, s’ha habilitat una base de dades per cercar i consultar la informació sobre totes les associacions juvenils d’educació en el lleure de Catalunya (www.gencat.cat/joventut).
Els cinc vídeos han estat guionitzats per cadascuna de les cinc grans federacions d’entitats i mostren d’una forma vivencial la vida a un cau, a un esplai, una sortida de cap de setmana, la tasca dels monitors i les monitores i caps escoltes i un assaig de síntesi dels valors de l’educació en el lleure. Mostren les diferents sensibilitats d’aquest món, formant un mosaic que descriu molt acuradament la realitat de les diverses associacions educatives juvenils. Aquests vídeos estan disponibles al web de la Secretaria de Joventut i a Youtube.

enllaç

L’esplai és una alternativa per a educar els nens durant el temps de lleure. Això seria una possible definició d’esplai, però per a mi l’esplai és molt més que una simple definició, per a entendre el que és l’has de viure i formar part d’aquest.

T’ensenya una altra manera de passar el temps gaudint, jugant, reunint-te amb els amics, imaginant, creant, rient, pensant, compartint, fent nous amics, aprenent,... A l’esplai t’evadeixes de la resta del món i només existeix l’ aquí i l’ara, potser durant la setmana has tingut el més gran dels problemes però ara és dissabte i durant dues hores només vius pels nens i pels monitors que esperen sentir la teva veu.

Ser monitor val la pena malgrat que a vegades puguis pensar que això no funciona com hauria de funcionar, potser a vegades no estàs d’acord amb algú i potser estàs a final de curs amb l’aigua al coll pels mil exàmens que tens a prop i sents dir a tothom que hauries de deixar l’esplai perquè et dóna massa feina. Però tu saps que no, que no ho vols fer, que no vols deixar de veure el somriure dels nens quan els encanta l’activitat que vosaltres heu estat preparant durant l’última reunió. Tampoc vols deixar de viure el moment en què el nen més tímid del teu grup fa sentir la seva veu o quan el nen que té la síndrome de down entra corrents per la porta perquè té moltes ganes d’anar a l’esplai...

Tot això pel que fa als més petits; però també m’agrada veure com els adolescents van a l’esplai amb il·lusió tot i que anar a l’esplai en aquesta edat ja no “mola”, la majoria d’adolescents ja són massa “grans” i prefereixen anar a la discoteca, passar-se el dia davant la “tele” o de l’ordinador, anar a comprar-se roba o maquillar-se.

L’esplai és una forma diferent de veure el món, de lluitar tots junts per a defensar en un projecte en el qual creiem, és una eina per a intentar canviar el què no ens agrada del barri, de la ciutat i a gran escala del món. Anant a l’esplai es fomenta l’esperit crític i la capacitat d’organitzar-te per a construir un projecte comú. Agrada també sentir que formes part d’un grup de joves que pensen igual que tu, amb els quals comparteixes alguns interessos i amb els que treballaràs colze a colze durant un any per a fer feliços als nens.

BE KASPERLE, BE MY FRIEND

Audacity

A la última classe vam aprendre a fer servir el programa AUDACITY que serveix per a poder gravar diferents veus , poder barrejar-les i combinar-les amb música sense que aquesta impedeixi sentir el que s’està dient.

Primer de tot vam escollir les frases sobre l’educació que ens van cridar més l’atenció pel seu signifgicat i després ens les vam repartir. D’una en una vam anar gravant la nostra part i les vam guardar per separat. Un cop fet això, vam obrir de nou el programa i vam anar a projecte-importar àudio per obrir les quatre veus. Aleshores com que no totes les veus estaven en el mateix to , vam senyalar les que estaven desajustades i vam anar a efecte-amplifica i vam anar provant fins que vam aconseguir posar-les més o menys al mateix to(un to prou alt per a què la música no impedís sentir les frases).
Després vam escollir l’ordre en què col.locaríem les frases i l’estona que deixaríem entre frase i música i entre frases i frase i ho vam fer mitjançant una doble fletxeta que ens permetia moure els àudios.
Finalment, vam posar la música mitjançant importar àudio.

Aquí hi ha la pràctica que vam fer amb el programa AUDACITY.

Amazon llança també a Espanya el seu lector de llibres electrònics
1. • L’empresa ofereix 295.000 títols en anglès però l’oferta en espanyol encara trigarà
2. • El Kindle deixa de ser operatiu només a EUA i carregarà ‘e-books’ des de 100 països
El conseller delegat d’Amazon, Jeff Bezos, ahir amb un Kindle. Foto: AP / Ben Margot
ERNEST ALÓSBARCELONA
Amazon va fer sortir el llibre electrònic de la marginalitat als Estats Units amb el seu Kindle, un lector connectat via telefonia 3G a la llibreria electrònica de la companyia fundada per Jeff Bezos, i només a ella. Quan la competència està a punt de disposar de dispositius similars i els editors d’arreu del món comencen a treballar per nodrir llibreries electròniques que evitin un monopoli, Amazon contraataca fent el salt global: a partir del 19 d’octubre, en un centenar de països, inclòs Espanya, serà possible comprar el Kindle a 190 euros i un operador local de telefonia oferirà la connexió 3G gratuïta necessària per adquirir els llibres, fins ara només disponible en el territori dels EUA.BÀSICAMENT EN ANGLÈS / L’oferta internacional d’Amazon continuarà sent, de moment, de forma aclaparadora en llengua anglesa (uns 295.000 llibres). En el mercat on el llibre electrònic ha tingut una penetració més gran, el nord-americà, es calcula que més del 2% de les vendes ja es fan en format digital. En el cas del castellà, per exemple, agents i editorials encara no han cedit els drets per vendre els llibres en format electrònic i preparen projectes propis per a finals del 2009 i la primera meitat del 2010.Per tot això es preveia que el següent pas d’Amazon seria entrar en el mercat britànic, Però l’octubre del 2008, els portaveus de la companyia van argumentar que la mobilitat dels seus possibles clients els obligava a desembarcar simultàniament a tot el continent, una vegada aconseguissin un proveïdor de telefonia mòbil a cada país. Però Amazon ha anat molt més enllà, entrant en mercats com l’australià i, sobretot, el xinès, després d’arribar a un acord amb AT&T, que oferirà la connectivitat directament o a través de les companyies de telecomunicacions associades. La connexió 3G serà gratuïta, la versió internacional del Kindle costarà 279 dòlars (190 euros) i la descàrrega dels llibres té preus variables (9,99 dòlars per als best-sellers), aranzels a part, ja que la compra es formalitzarà en dòlars.PRESTACIONS / Per al mercat internacional, Amazon ha reservat l’última versió del Kindle bàsic, amb pantalla de 6 polzades i 9 mil·límetres de gruix, molt menys que la voluminosa primera generació de l’aparell. El lector també podrà descarregar llibres a través de l’ordinador per via USB, permet anotacions i subratllats, convertir el text a àudio, variar el tipus de lletra i consultar documents personals en PDF i Word. El Kindle DX, un lector amb pantalla molt més gran (9,7 polzades) i previst per facilitar també la lectura de versions electròniques de diaris i revistes, de moment no tindrà versió internacional.«Fem arribar regularment milions de llibres en llengua anglesa a països d’altres llengües i la gent s’ha d’esperar fins a l’entrega», ha declarat a The New York Times el conseller delegat d’Amazon, Jeff Bezos, referint-se als llibres en paper que ven a tot el món la web Amazon. «Ara podran tenir els llibres en 60 segons», va presumir. El fet que diferents editorials disposin dels drets per vendre un llibre solament en un determinat país fa que el catàleg internacional sigui lleugerament inferior al dels Estats Units.

enllaç

EL LLIBRE ELECTRÒNIC

Ja fa alguns mesos que als diaris hi apareixen notícies relacionades amb el llibre electrònic; però pel que sembla ara sí que ja són a punt d’arribar a Espanya i els editors ja estan preparant llibres en castellà per a poder distribuir-los digitalment.

Aquest fet de ben segur que revolucionarà el món literari i penso que encara ens queda un llarg procés de transició per a poder adaptar-nos a la digitalització dels llibres.

Aquesta cultura digital segur que serà el que les generacions futures hauran vist tota la seva vida. Hem d’anar assimilant aquesta idea i si ens volem dedicar a ensenyar-los cal que aprenguem a utilitzar la tecnologia tal com sabem escriure, sabem llegir o sabem contar.

De moment com que encara no tinc el meu primer llibre digital, me’n vaig a continuar llegint el meu llibre de paper.

Laia Rielo i Balagueró