dijous, 24 de desembre del 2009

dilluns, 21 de desembre del 2009

REFLEXIÓ SOBRE L’ÚS DEL BLOC I DE LES NOVES TECNOLOGIES

Jo personalment mai havia tingut cap mena de bloc , per tant, aquesta ha estat la meva primera experiència en aquest univers. La valoro positivament perquè m’ha apropat a un món que fins fa poc desconeixia, que m’ha permès tractar la informació i el que poc a poc anava aprenent d’una altra manera i poder-la compartir amb els meus companys o amb qualsevol altre internauta.

A nivell educatiu crec que és una manera innovadora d’aprendre coses; per exemple, a través de les notícies que anàvem publicant, els vídeos o amb les pràctiques que anàvem fent i que plasmàvem en el bloc. També penso, que com a mestres ens cal estar formats i conèixer el món de les noves tecnologies ja que és la realitat que és més vigent ara mateix.

El fet d’haver de publicar notícies de forma regular ha fet que hagi d’estar informada i per tant, atenta a la televisió, a les pàgines d’Internet i als diaris i aquesta era una pràctica que no duia a terme gaire sovint. A més a més, el fet d’haver de comentar les notícies feia que exercitéssim la nostra comprensió lectora tot parant més atenció al text, fixant-nos en els petits detalls que d’una altra manera ens haurien passat desapercebuts i, per tant, que assimiléssim millor la informació que ens proporcionava la notícia. La publicació d’un comentari sobre aquesta notícia també ens fa fer un exercici de redacció fet que ens permet millorar-la a base d’exercitar-la.

Pel que fa a tots els conceptes que es refereixen a les noves tecnologies treballats a classe, i per tant, també al bloc, he après moltes coses que em poden ser útils. Per exemple, el concepte de la cultura lliure, de la que potser abans ja utilitzava alguns programes , com el firefox, però que en desconeixia el concepte i la gran quantitat de programari lliure que hi ha. Sabent això podem fer ús d’aquests programes i evitar haver de pagar cada dos per tres i haver de tornar a pagar per versions actualitzades que amb el programari lliure et pots descarregar gratuïtament.
Altres programes com l’audacity, el Gimp o el windows movie maker ja els coneixia o sabia fer servir programes similars, per tant , després d’haver fet una petita menció de la cultura lliure perquè em va semblar un aprenentatge interessant i útil, ara explicaré els dos programes que he après a utilitzar i que crec que em seran més útils a la meva futura vida professional: El Jclic i el Power Point.

El Power Point és un programa de presentacions i a més a més, un dels programes que més he hagut d’utilitzar durant la meva curta estada a Blanquerna. Aquest ens permet combinar textos, imatges i vídeos per acompanyar amb l’explicació oral corresponent. Abans d’utilitzar-lo a classe, si que el coneixia i havia vist presentacions fetes amb aquest, però mai n’havia fet un. Trobo que és un programa que hauré de fer servir molt durant la meva estada a la Universitat i que possiblement després també podré utilitzar a les escoles on vagi a treballar, potser no amb els nens però, probablement sí amb els professors o en alguna reunió de pares com a suport.

Finalment, m’agradaria destacar el Jclic un programa que ens permet crear jocs matemàtics, lingüístics, d’associació... online. Trobo que aquest programa el podria utilitzar amb els nens per apropar-los a les noves tecnologies i a una altra manera d’aprendre tot divertint-se. A més a més, com que tu mateix pots crear els jocs, és una avantatge perquè et permet utilitzar-lo com a recurs educatiu quan més t’interessi adaptant-lo així al que vulguis ensenyar en aquell moment precís.

Per acabar, penso que el fet de saber fer un bloc, posar-hi fotos, notícies, vídeos, fer enllaços, citar d’on procedeix la informació que publiquem però que no ens pertany, afegir-hi gadgets, posar-li una capçalera... i mantenir-lo en condicions també és important. Aquesta informació ens pot ser útil a nivell d’usuari però també a nivell professional quan siguem mestres. Segur que no els ensenyarem mai als nostres futurs alumnes a crear-ne un, però si que pot ser que a l’escola de la qual formarem part ens ho demani.

Google Docs



El Google Docs és un programa al qual podem accedir de manera gratuïta des de la web de google si ets usuari de gmail. Inclou un processador de textos, un full de càlcul , un porgrama de presentació, folders i preguntes.


Una característica destacable d'aquest programa és que ens permet compartir en línia la nostra feina amb altra gent i tenim la possibilitat de permetre a aquesta que la modifiqui i així ens facilita els treballs en grup per exemple, perquè no t'has d'estar passant els documents via correu electrònic i mirant sí tens la última versió del treball correcctament. La informació només es compartirà i es podrà modificar per altres usuaris si nosaltres ho volem.

Els nens espanyols prefereixen Tuenti i Youtube a les webs infantils



• Els menors dediquen a internet 1,23 hores diàries

• El Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid reclama als pares que vigilin les pàgines que consulten els seus fills

La xarxa social Tuenti i la pàgina de vídeos Youtube són les webs més visitades pels nens espanyols, segons un estudi presentat avui a Madrid durant les jornades Menors a internet, amenaces i avantatges, organitzat per la companyia Danba, especialitzada en informació parental sobre internet.

L'estudi ha analitzat 464.000 visites a webs realitzades per menors, i se'n desprèn que els nens dediquen a internet una hora i 23 minuts al dia.

Les pàgines que més freqüenten són, després de Tuenti i Youtube, el programa de missatgeria instantània Messenger, el buscador Google i les pàgines de jocs. En total, les xarxes socials els ocupen 53 minuts de mitjana, i els vídeos, 15.

Anorèxia i bulímia

Els xavals freqüenten poc les webs infantils, les visites no arriben a l'1%. Entre les seves 10 pàgines més utilitzades no n'hi ha cap de contingut pensat específicament per a ells.

Segons dades de l'associació Protégeles, el 86% dels nens navega sense control dels seus pares, un 44% s'han sentit assetjats al parlar amb desconeguts per la xarxa i un 37% reconeix "sentir la necessitat de connectar-se amb freqüència".

Una altra associació, Anesvad, ha publicat un estudi que assenyala que existeixen a internet al voltant de quatre milions de webs amb contingut no inapropiat per a nens i adolescents, i es calcula que cada dia es creen, almenys, 500 llocs amb les mateixes característiques.

Un 28% dels menors entren en pàgines porno, un 38% en pàgines de violència i un 16% en pàgines de contingut racista i/o xenòfob.

Control dels pares

L'any passat es van multiplicar per cinc les visites a pàgines que encoratgen l'anorèxia i la bulímia, segons ha recordat Luis Canga, responsable de Danba.

Durant les jornades, el Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, Arturo Canalda, ha fet una crida als pares perquè controlin les pàgines que visiten els seus fills.

"De la mateixa manera que en la vida real intentem saber què fan els nostres fills, ens preocupem per les seves companyies i intentem mantenir-los allunyats dels perills, en el món virtual hem de fer el mateix, perquè el fet que els nostres fills no surtin de casa, o fins i tot, que no surtin de la seva habitació, ja no garanteix en absolut la seva seguretat", ha dit Canalda.

enllaç

Aquesta notícia crida l'atenció, però si tenim en compte que els nens d'avui dia creixen cada vegada més de pressa i que acostumen a imitar les actuacions dels seus pares, podem arribar a entendre aquest titular. Els nens entren al Tuenti i al Youtube i visiten les xarxes socials perquè veuen que els seus pares ho també ho fan.

D'altra banda, aquesta notícia em fa qüestionar si les pàgines webs adreçades als infants estan fetes pensades per a ells, ja que la majoria de coses adreçades a aquests acostumen a tenir èxit.

Penso que els pares han d'ajudar als nens a fer un bon ús de les noves tecnologies i una manera de fer-ho és fent-ne un bon ús ells. També poden acompanyar l'infant durant la seva iniciació en aquets món i després controlar les pàgines a les quals accedeix.

Els nadons ploren en el seu idioma matern


Aquí us deixo una notícia que m'ha cridat molt l'atenció! El títol d'aquesta ja resumeix tot el seu contingut que no deixa de ser si més no curiós.
Sembla que es confirma allò que fa tant de temps que es diu " els nadons escolten el que diem des de la panxa de la mare" i pel que sembla el seu procés d'aprenentatge s'inicia també abans que surtin a l'exterior.
Ja ho sabeu, si sentiu algun nadó plorar proveu d'escoltar en quin idioma ho fa!

BARCELONA

Des dels seus primers dies de vida, els nadons ploren en francès, anglès o català, ja que el plor dels nounats porta l'empremta de l'idioma dels seus pares, segons un estudi publicat avui a l'edició digital de Current Biology.

El descobriment suggereix que els infants capten elements del que serà el seu idioma matern ja al ventre de la mare, molt abans dels primers balbucejos.

"La troballa més espectacular d'aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l'idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l'últim trimestre de gestació", assenyala una de les autores de l'estudi, Kathleen Wermke, de la universitat alemanya de Würzburg.

El desenvolupament del llenguatge

Segons Wermke, contràriament al que indiquen les interpretacions més ortodoxes, aquestes dades subratllen la importància del plor per al futur desenvolupament del llenguatge. L'equip de Wermke va gravar i va analitzar el plor de 60 nounats sans, 30 d'ells de famílies francòfones i els altres 30 de famílies germanòfones, entre 3 i 5 dies després del naixement. L'anàlisi va revelar clares diferències, basades en l'idioma matern.

En l'experiment, els nadons francesos van tendir a plorar en un to ascendent, mentre que els alemanys ho van fer en un to descendent, unes diferències característiques entre els dos idiomes, va explicar Wermke. Aquests resultats demostren l'impacte de l'idioma natiu des del primer moment, segons els investigadors.

El contingut emocional dels missatges

Estudis anteriors havien demostrat que els fetus humans són capaços de memoritzar sons del món extern ja en l'últim trimestre de gestació. Però encara que se sabia que l'exposició prenatal a l'idioma matern influeix en la percepció dels nounats, es pensava que els seus efectes sobre la pronunciació de sons es donaven de forma molt més tardana.

Els nounats prefereixen la veu de la mare a totes les altres, perceben el contingut emocional dels missatges que els envia mitjançant l'entonació, i senten una forta motivació d'imitar-la per a atraure-la i crear llaços afectius, segons l'estudi.

I l'entonació de la mare és l'únic aspecte del llenguatge que són capaços d'imitar, fet que explicaria els resultats de l'estudi, assenyalen els científics.

enllaç de la notícia i de la imatge enllaç

Millorar l'educació és possible



Enllaç de la notícia publicada al Periódico de Catalunya.

------------------------------------------------------------------------------

Si bé és cert que l'educació catalana no és capdavantera a les llistes que denoten el nivell educatiu dels països, aquest artícle deixa palès que hi ha escoles a Catalunya que intenten canviar, que creuen que l'escola la fan ells i que per tant és des de l'escola des d'on s'han de canviar les coses.

Aquestsa escola en concret per a canviar potencia coses com: una educació integral, l'ús de les noves tecnologies, l'aprenentatge de llengüës estrangeres, l'adaptació de l'educació als nostres dies, la relació de l'escola amb el seu entorn, la formació desl seus docents o el foment de la competència comunicativa.

Un tret que m'ha cridat l'atenció de la notícia ha estat que els nens comencen a treballar en equip ja des de ben petits i això és molt important per a formar-se ja que els ajuda a compartir, a saber respectar els altres , a saber esocltar i a posar-se en el seu lloc. Tot aquest regitzell de valors no estan arrelats a la nostra societat però, són necessaris. Ens adonem d'aquest fet ja que treballar en grup és una cosa que costa molt d'aconseguir , fins i tot als adutls. Si això ho aprenen des de ben petits, després els serà més fàcil fer-ho. A més a més, en aquesta escola concreta , sembla que els professors també ho fan i així de manera no explícita ho estan ensneyant als seus alumnes.

dissabte, 12 de desembre del 2009

La Bicicleta



La bicicleta és un mitjà de transport que s’utilitza des de ja fa temps, però d’uns anys ençà el seu ús s’ha estès, sobretot a les grans ciutats on s’ha promogut a través d’iniciatives
com el Bicing a Barcelona.


Educar en bicicleta

Anar amb bicicleta és una manera d’educar els nens, d’aquesta manera se’ls consciencia ecològicament per a què, ja des de ben petits, aprenguin a respectar el medi ambient ja que, és un mitjà de transport sostenible. Ho és perquè no utilitza cap combustible per a funcionar sinó que funciona gràcies a la força física que s’exerceix amb els pedals. Exercir-la suposa un esforç, valor que també ha d’aprendre el nen. Aquest fet, quan l’ infant assoleix el que es proposava, en aquest cas, fer anar la bicicleta, reforça la seva autoestima.
A més a més, quan va amb bicicleta el nen desenvolupa altres capacitats físiques, a part de la ja esmentada anteriorment , com l’equilibri, la percepció kinestèsica , la flexibilitat, la velocitat, o la resistència. D’ altra banda, si s’usa bé també ajuda a adquirir un bon to postural i uns bons hàbits de respiració. Exercitar-les ajuda el nen a adquirir confiança en si mateix i de retruc també a reforçar la seva autoestima.
Un altre punt a destacar seria que la bicicleta dóna autonomia i llibertat al nen ja que és el seu primer mitjà de transport i és ell qui mana quan la condueix.
Per últim, uns altres valors que es poden transmetre fent un bon ús de la bicicleta són el compliment de les normes, el respecte envers els altres i la empatia. A les ciutats hi ha unes normes de circulació que s’han de respectar , als pobles aquestes normes no estan escrites però també existeixen. Quan es circula en bicicleta és molt important respectar-les i veure que hem de conviure amb els vianants sense molestar-los.