Peter Pan

Per a endinsar-nos una mica en el món de la Blocosfera a l’assignatura de TIC ens han fet crear un bloc per grups de quatre persones sobre un tema concret relacionat amb l’educació.

Una blocosfera és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. És a dir, un grup de blocs que estan connectats entre ells i acaben creant un cointingut compartit a base d'anar-se fent comentaris entre ells o citant els blocs d'algun altre component de la blococsfera.

Una de les entrades que havíem de fer consistia a agafar cites de diferents blocs relacionats amb el tema que haguéssim escollit i també havíem de posar algunes pàgines relacionades amb aquest a l’apartat de “favoritos” del nostre bloc.

Nosaltres hem escollit la sordesa infantil perquè hem considerat que és un tema interessant, vigent avui en dia a les aules i del qual no en sabíem gaire cosa. Així que, una manera d’apropar-nos-hi ha estat aquesta i trobo que és una forma força interessant d’aprendre coses. Personalment, penso que és transcendental que nosaltres que som els qui ens estem formant per a educar els nens, que són el futur, tinguem una mica de coneixement sobre les discapacitats que hi ha i ens esforcem per a fer-los la integració molt més fàcil i el procés d’aprenentatge menys dificultós, és a dir, una cosa que seria molt bona és que aprenguéssim el llenguatge de signes.

Aquí us deixo l’

enllaç del bloc.

Pel.lícules Disney

De ben segur que tots nosaltres hem vist alguna vegada alguna pel•lícula de dibuixos animats de Disney i el més provables és que la majoria tinguem gairebé tota la col•lecció sencera als armaris de casa nostra en format VHS. Ara bé, som conscients del que hi ha darrere d’aquests personatges entranyables amb els quals hem crescut i d’aquestes cançons que encara cantem, de vegades, al SingStar ? El més segur és que la majoria no se n’hagin adonat, però un cop en som conscients, podem tancar els ulls i permetre que ens manipulin a nosaltres i als nens d’avui dia?


És ben sabut que avui dia ha aparegut una nova preocupació pels pares i és la de controlar que el que els nens vegin a la televisió sigui educatiu i profitós per a ells i que no es passin tot el dia davant la denominada “caixa tonta”. Seran capaços de no posar als seus fills aquestes pel•lícules i d’evitar comprar aquell peluix tan entranyable del Mickey?

Hakuna Matata vive y se feliz



Laia Rielo i Balagueró

La Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure.

Els drets d’autor regulen les fotos i els materials que corren per Internet; si una fotografia té drets d’autor o drets de propietat intel·lectual abans d’utilitzar-la haurem de demanar un permís al seu propietari. Aquest fet s’ha de tenir en compte alhora de crear presentacions en el cas que les vulguem fer públiques. Existeix un recurs anomenat Creative Commons on trobarem fotografies i il·lustracions que podrem usar la majoria de vegades només amb el simple requisit d’haver d’esmentar l’autor d’aquestes. D’aquí va sortir la idea del copyleft com a contraposició del copyright. El copyleft permet la distribució de les creacions per a difondre-les, aquestes aniran acompanyades d’unes indicacions anomenades llicències que ens indiquen si poden ser modificades o no.

Hi ha dos tipus de programaris; el convencional i el lliure. El programari convencional no permet fer canvis ni modificar res que no hagués estat prevís pel seu programador. El programari lliure en canvi sí que pot ser modificat perquè et permet accedir al seu codi font. Així el programari lliure garanteix quatre coses; El pots fer servir amb qualsevol finalitat, pots estudiar-lo per adaptar-lo a les teves necessitats, pots redistribuir-lo a altres persones, millorar-lo i fer-ho públic per a què se’n pugui beneficiar tothom. Dos programes coneguts fets amb aquest tipus de programari són el Firefox i OpenOffice.

4 situacions

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Aquesta situació seria la que provocaria queixes dels pares cap al mestre d’Educació Física perquè està reprimint la seva llibertat; és com si els uniformés i per tant reprimeix la seva manera de pensar, en aquest cas reflectida en la seva elecció, i imposa la seva. En aquest cas els alumnes només podrien acatar les normes i tindrien un paper totalment passiu.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

Crec que aquesta opció és incorrecte perquè incompleix els drets d’autor . D’altra banda, penso que com a treball és poca feina i massa pautat ja que els alumnes han de buscar només el que els demanen sense tenir al possibilitat de descobrir altres informacions ni res que els enriqueixi personalment. Aquesta opció s’equipara amb la opció D quan el mestre diu els seus alumnes que agafin les postals, aquí en comptes de postals està incitant a “robar” unes imatges del google sense esmentar d’on les han tret. A més a més, els incita a utilitzar el porgrama word, per tant, els està condicionant.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Aquesta opció d’entrada seria la que trobaria més correcta, donat que només en puc triar una el fet que el Power Point estigués fet ambla versió 2007 m’ha fet dubtar la possibilitat que es pugui obrir en altres versions. Però, educativament trobo que és la més enriquidora de les quatre perquè l’alumne ha de pensar més per a poder posar les dues imatges específiques i en aquest cas el mestre no incita a buscar les imatges a cap lloc concret. Finalment, aquesta opció no és la correcte pel fet que el Power Point ha de ser versió 2007 i aquest fet no permetria als alumnes obrir-lo si tinguéssin qualsevol altre versió i a més a més els estaria privan de la seva llibertat.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"


Aquesta opció incita els alumnes a robar quan diu la paraula “agafar” en comptes de comprar. Això és comparable amb els continguts d’Internet que tenen copyright, és a dir, si els agafes sense demanar permís estàs cometent un robatori i ja hi ha unes lleis que regulen això.
Finalment, l'opció correcte és la D perquè no diu la marca del producte demanat i els alumnes tenen llibertat per a triar-lo.

L'ESPLAI

Divendres, 16 d'octubre de 2009 - 13:37h

Joventut
Joventut impulsa la campanya “I tu què fas? Vine al cau/esplai” coincidint amb l’inici del curs d’educació en lleure per a infants i joves
Cinc vídeos en cinc idiomes expliquen l’associacionisme educatiu en el lleure a les famílies d’origen immigrat
Està previst que prop de 100.000 infants i joves participin en les activitats que comencen aquest cap de setmana

El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, acompanyat de la presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Agnès Russiñol, ha presentat aquest matí la campanya “I tu... què fas? Vine al cau/esplai” impulsada per la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania amb la col·laboració de les cinc grans federacions d’associacions juvenils d’educació en el lleure: Coordinadora Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai, Escoltes Catalans, Federació Catalana de l’Esplai, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i Moviment Laic i Progressista. A l’acte, hi han assistit representants d’aquestes entitats, així com responsables dels Plans Educatius i d’Entorn i de la FAPAC, en representació dels pares i mares d’alumnes.

La campanya, que es fa des de l’any 2007, té com a objectiu promoure el reconeixement social de la tasca educativa i de cohesió social que duen a terme les associacions juvenils d’educació en el lleure. També fomenta la participació d’infants i joves en les activitats organitzades pels més de 1.100 agrupaments escoltes, centres d’esplai i casals de joves d’arreu del país que comencen aquest cap de setmana. Les previsions de la Secretaria de Joventut és que durant aquest curs hi participin uns 80.000 nois i noies i quasi 17.000 monitors i monitores.

En aquest sentit, el secretari de Joventut ha recordat que, a més d’impulsar aquesta campanya, el Govern dóna suport continuat a la tasca de les cinc grans federacions d’entitats d’educació en el lleure a través d’un conveni pel qual destina més de 16 milions d’euros per a la realització d’activitats de caràcter social, educatiu, cívic i mediambiental amb infants i joves durant el període 2008-2010.

Díptic explicatiu per a tots els estudiants de primària

La campanya inclou cinc vídeos de presentació de l’educació en el lleure subtitulats en cinc idiomes (català, castellà, anglès, romanès i tamazigh) per explicar aquesta tradició associativa a les famílies d’origen immigrat que la desconeixen. Igualment, s’enviaran 425.000 díptics a tots els estudiants de primària de Catalunya. A més a més, s’ha habilitat una base de dades per cercar i consultar la informació sobre totes les associacions juvenils d’educació en el lleure de Catalunya (www.gencat.cat/joventut).
Els cinc vídeos han estat guionitzats per cadascuna de les cinc grans federacions d’entitats i mostren d’una forma vivencial la vida a un cau, a un esplai, una sortida de cap de setmana, la tasca dels monitors i les monitores i caps escoltes i un assaig de síntesi dels valors de l’educació en el lleure. Mostren les diferents sensibilitats d’aquest món, formant un mosaic que descriu molt acuradament la realitat de les diverses associacions educatives juvenils. Aquests vídeos estan disponibles al web de la Secretaria de Joventut i a Youtube.

enllaç

L’esplai és una alternativa per a educar els nens durant el temps de lleure. Això seria una possible definició d’esplai, però per a mi l’esplai és molt més que una simple definició, per a entendre el que és l’has de viure i formar part d’aquest.

T’ensenya una altra manera de passar el temps gaudint, jugant, reunint-te amb els amics, imaginant, creant, rient, pensant, compartint, fent nous amics, aprenent,... A l’esplai t’evadeixes de la resta del món i només existeix l’ aquí i l’ara, potser durant la setmana has tingut el més gran dels problemes però ara és dissabte i durant dues hores només vius pels nens i pels monitors que esperen sentir la teva veu.

Ser monitor val la pena malgrat que a vegades puguis pensar que això no funciona com hauria de funcionar, potser a vegades no estàs d’acord amb algú i potser estàs a final de curs amb l’aigua al coll pels mil exàmens que tens a prop i sents dir a tothom que hauries de deixar l’esplai perquè et dóna massa feina. Però tu saps que no, que no ho vols fer, que no vols deixar de veure el somriure dels nens quan els encanta l’activitat que vosaltres heu estat preparant durant l’última reunió. Tampoc vols deixar de viure el moment en què el nen més tímid del teu grup fa sentir la seva veu o quan el nen que té la síndrome de down entra corrents per la porta perquè té moltes ganes d’anar a l’esplai...

Tot això pel que fa als més petits; però també m’agrada veure com els adolescents van a l’esplai amb il·lusió tot i que anar a l’esplai en aquesta edat ja no “mola”, la majoria d’adolescents ja són massa “grans” i prefereixen anar a la discoteca, passar-se el dia davant la “tele” o de l’ordinador, anar a comprar-se roba o maquillar-se.

L’esplai és una forma diferent de veure el món, de lluitar tots junts per a defensar en un projecte en el qual creiem, és una eina per a intentar canviar el què no ens agrada del barri, de la ciutat i a gran escala del món. Anant a l’esplai es fomenta l’esperit crític i la capacitat d’organitzar-te per a construir un projecte comú. Agrada també sentir que formes part d’un grup de joves que pensen igual que tu, amb els quals comparteixes alguns interessos i amb els que treballaràs colze a colze durant un any per a fer feliços als nens.

BE KASPERLE, BE MY FRIEND

Audacity

A la última classe vam aprendre a fer servir el programa AUDACITY que serveix per a poder gravar diferents veus , poder barrejar-les i combinar-les amb música sense que aquesta impedeixi sentir el que s’està dient.

Primer de tot vam escollir les frases sobre l’educació que ens van cridar més l’atenció pel seu signifgicat i després ens les vam repartir. D’una en una vam anar gravant la nostra part i les vam guardar per separat. Un cop fet això, vam obrir de nou el programa i vam anar a projecte-importar àudio per obrir les quatre veus. Aleshores com que no totes les veus estaven en el mateix to , vam senyalar les que estaven desajustades i vam anar a efecte-amplifica i vam anar provant fins que vam aconseguir posar-les més o menys al mateix to(un to prou alt per a què la música no impedís sentir les frases).
Després vam escollir l’ordre en què col.locaríem les frases i l’estona que deixaríem entre frase i música i entre frases i frase i ho vam fer mitjançant una doble fletxeta que ens permetia moure els àudios.
Finalment, vam posar la música mitjançant importar àudio.

Aquí hi ha la pràctica que vam fer amb el programa AUDACITY.

Amazon llança també a Espanya el seu lector de llibres electrònics
1. • L’empresa ofereix 295.000 títols en anglès però l’oferta en espanyol encara trigarà
2. • El Kindle deixa de ser operatiu només a EUA i carregarà ‘e-books’ des de 100 països
El conseller delegat d’Amazon, Jeff Bezos, ahir amb un Kindle. Foto: AP / Ben Margot
ERNEST ALÓSBARCELONA
Amazon va fer sortir el llibre electrònic de la marginalitat als Estats Units amb el seu Kindle, un lector connectat via telefonia 3G a la llibreria electrònica de la companyia fundada per Jeff Bezos, i només a ella. Quan la competència està a punt de disposar de dispositius similars i els editors d’arreu del món comencen a treballar per nodrir llibreries electròniques que evitin un monopoli, Amazon contraataca fent el salt global: a partir del 19 d’octubre, en un centenar de països, inclòs Espanya, serà possible comprar el Kindle a 190 euros i un operador local de telefonia oferirà la connexió 3G gratuïta necessària per adquirir els llibres, fins ara només disponible en el territori dels EUA.BÀSICAMENT EN ANGLÈS / L’oferta internacional d’Amazon continuarà sent, de moment, de forma aclaparadora en llengua anglesa (uns 295.000 llibres). En el mercat on el llibre electrònic ha tingut una penetració més gran, el nord-americà, es calcula que més del 2% de les vendes ja es fan en format digital. En el cas del castellà, per exemple, agents i editorials encara no han cedit els drets per vendre els llibres en format electrònic i preparen projectes propis per a finals del 2009 i la primera meitat del 2010.Per tot això es preveia que el següent pas d’Amazon seria entrar en el mercat britànic, Però l’octubre del 2008, els portaveus de la companyia van argumentar que la mobilitat dels seus possibles clients els obligava a desembarcar simultàniament a tot el continent, una vegada aconseguissin un proveïdor de telefonia mòbil a cada país. Però Amazon ha anat molt més enllà, entrant en mercats com l’australià i, sobretot, el xinès, després d’arribar a un acord amb AT&T, que oferirà la connectivitat directament o a través de les companyies de telecomunicacions associades. La connexió 3G serà gratuïta, la versió internacional del Kindle costarà 279 dòlars (190 euros) i la descàrrega dels llibres té preus variables (9,99 dòlars per als best-sellers), aranzels a part, ja que la compra es formalitzarà en dòlars.PRESTACIONS / Per al mercat internacional, Amazon ha reservat l’última versió del Kindle bàsic, amb pantalla de 6 polzades i 9 mil·límetres de gruix, molt menys que la voluminosa primera generació de l’aparell. El lector també podrà descarregar llibres a través de l’ordinador per via USB, permet anotacions i subratllats, convertir el text a àudio, variar el tipus de lletra i consultar documents personals en PDF i Word. El Kindle DX, un lector amb pantalla molt més gran (9,7 polzades) i previst per facilitar també la lectura de versions electròniques de diaris i revistes, de moment no tindrà versió internacional.«Fem arribar regularment milions de llibres en llengua anglesa a països d’altres llengües i la gent s’ha d’esperar fins a l’entrega», ha declarat a The New York Times el conseller delegat d’Amazon, Jeff Bezos, referint-se als llibres en paper que ven a tot el món la web Amazon. «Ara podran tenir els llibres en 60 segons», va presumir. El fet que diferents editorials disposin dels drets per vendre un llibre solament en un determinat país fa que el catàleg internacional sigui lleugerament inferior al dels Estats Units.

enllaç

EL LLIBRE ELECTRÒNIC

Ja fa alguns mesos que als diaris hi apareixen notícies relacionades amb el llibre electrònic; però pel que sembla ara sí que ja són a punt d’arribar a Espanya i els editors ja estan preparant llibres en castellà per a poder distribuir-los digitalment.

Aquest fet de ben segur que revolucionarà el món literari i penso que encara ens queda un llarg procés de transició per a poder adaptar-nos a la digitalització dels llibres.

Aquesta cultura digital segur que serà el que les generacions futures hauran vist tota la seva vida. Hem d’anar assimilant aquesta idea i si ens volem dedicar a ensenyar-los cal que aprenguem a utilitzar la tecnologia tal com sabem escriure, sabem llegir o sabem contar.

De moment com que encara no tinc el meu primer llibre digital, me’n vaig a continuar llegint el meu llibre de paper.

Laia Rielo i Balagueró

L'HABITACIÓ DE VERÒNICA

Enllaç

ARGUMENT
La Susan i el Larry, una jove parella que s'acaba de conèixer, estan passejant quan un home i una dona se'ls acosten, bocabadats per la gran versemblança de la Susan amb una noia anomenada Verònica, morta molts anys enrere. La dona i l'home li demanen a Susan que els acompanyi fins a l'antiga mansió dels Barbissant i un cop allà encarni durant una estona a Verònica per a alleugerir el patiment de l'últim membre viu de la família: una germana de Verònica que creu que està vivint en el passat, quan aquesta encara era viva.

ESCRIT DEL DIRECTOR
Stephen King considera Ira Levin “el rellotger suís del suspens”. Estic absolutament d’acord amb ell. L’habitació de Verònica n’és un bon exemple. Una obra amb una trama que es va desgranant poc a poc, dosificant la informació, menant l’espectador per allà on vol, jugant amb ell fins a atrapar-lo en la seva teranyina. Un engranatge de precisió, sens dubte.
Sempre m’han agradat les històries de por i misteri, des que era petit. M’agradava llegir novel·les gòtiques, els contes de l’Edgar Allan Poe, els misteris de l ‘Agatha Christie i Conan Doyle, i les pel·lícules de Hitchcock... Perquè a qui no li agrada passar una mica de por? Escoltar una bona història de suspens a la vora del foc mentre a fora cau un temporal...? Sentir com s’accelera el batec del cor i es dispara l’adrenalina...?
Penso que resulta curiós que mentre el gènere del thriller està ben present en altres mitjans culturals com ara el cinema o la literatura(on és un dels gèneres més populars), és força rar trobar-lo en l’àmbit teatral del nostre país. No sé a què és degut. Potser és una qüestió de tradició...o potser es considera un gènere menor...
En qualsevol cas, personalment trobo que portar un thriller a escena és un desafiament molt estimulant. Crec que més que en qualsevol altre gènere, l’ambientació, l’atmosfera i el to juguen un paper essencial. A més, s’ha d’imbuir tot d’una sensació de realisme per aconseguir que l’espectador s’endinsi en la història i la visqui. Aconseguir crear aquesta experiència ha estat el meu objectiu principal.
Aquesta és la meva primera aventura en el món de la direcció teatral i em sento molt privilegiat i afortunat de poder comptar amb un equip artístic format per uns professionals als quals admiro profundament i que s’han entregat en cos i ànima per fer d’aquest muntatge el que espero sigui com una bona peça de rellotgeria suïssa...

Hèctor Claramunt


L’habitació de Verònica d’Ira Levin és un thriller que es representa des del dia dos de setembre fins al quatre d’octubre del 2009 al teatre Club Capitol de Barcelona. Aquest fet, podria cridar l’atenció ja que no pertany a un gènere que estigui gaire present al món del teatre i a la vegada pot ser un factor determinant pels espectadors a l’ hora de fer la seva tria. Si bé és cert, que en altres ocasions ja s’havien pogut veure obres de temàtica semblant com Com pot ser que t’estimi tant o La dama de negro, no es poden comparar; ja sigui perquè la primera era més humorística o perquè l’altra era més feixuga.

L’obra comença amb una jove parella, la Susan i el Larry, els quals es troben en un restaurant quan dues persones de la taula del costat els diuen que ella s’assembla molt a la Verònica, una noia de la família Barbissant que va morir fa molts anys. Tot seguit, li demanen que faci una cosa poc corrent; durant una estona s’ha de fer passar per la noia, i així fer-li creure a la seva germana que es troba bé ja que es pensa que som al 1968, quan la Verònica encara era viva. Aquest fet desencadenarà la resta de la trama.

Durant el transcurs de l’argument apareixien indicis que deixen veure una mica l’entrellat del final de l’obra però, un cop arriba, l’espectador s’acaba sorprenent igualment. A més a més, té tocs d’humor que fan minvar una mica la tensió pel que pot passar. Els personatges fan una clara evolució; la noia comença sent una mica ingènua i molt segura de si mateixa i acaba tan poc segura d’ella mateixa que fins i tot està a punt de creure’s el que li estan intentant imposar. L’altra dona aparentment comença tenint un caràcter agradable tot i que des del primer moment se li escapen trets psicòtics i acaba en ple embogiment i dominant a la resta de personatges que resten anul·lats pel seu caràcter manipulador.

Lingüísticament destaco un petit diàleg entre els dos antic criats on es refereixen a la mania que té la Susan de deixar anar bastant sovint una paraulota – “Què li passa?” - “No res, es veu que així és com parlen al segle XXI”.

Tota l’acció passa en un mateix escenari, l’habitació, que esdevé un personatge més ja que la decoració victoriana, els barrots de la finestra, i les coses de la Verònica ajuden a crear un clima de misteri. Un altre recurs que utilitzen per a fer l’espectador més partícip de l’acció i que fa que s’endinsi més en el clima és el de situar l’obra a la mateixa data que la de la representació.

Finalment, pel que fa als actors de L’habitació de Verónica són una de les raons per les quals val més la pena anar a veure aquesta obra. La majoria d’aquests interpreten a dos personatges, per tant, tenen doble feina perquè són uns personatges d’uns registres diferents i han de saber dominar-los. A banda d’això, destaquen les dues dones; Silvia Marty i Mercè Montalà ,sobretot en els moments que estan més carregats dramàticament.


Laia Rielo i Balagueró

DELICIOUS I NOTEBOOK de google

A la classe d'avui hem après a fer servir Delicious i Notebook de google.

Aquests dos programes ens permeten ,des d'una única pàgina, controlar totes les pàgines que ens interessen i saber si estan actualitzades.

Amb el Notebook hem agregat pàgines web a les nostres adreces d'interès,també hem après a copiar un fragment d'algun web, comentaris o imatges d'aquesta. Això ens serveix per a poder guardar la informació que en algun altre moment ens pot ser útil i així aprenem un altre recurs per a gestionar-la.

Amb el programa delicious també hem introduït adreces web i hem agregat als nostres companys, fet que ens permet veure quines són les seves notes i consultar-les si mai tenim alguna mena de dubte.

Personalment, penso que no hi ha gaire diferència entre aquests dos programes, però si he d'escollir entre els dos em quedo amb el Delicious perquè he trobat que és més fàcil d'utilitzar i pel fet que pots compartir la informació amb els teus companys.