Bon Nadal a Tothom!!!
Fa 16 anys
dijous, 24 de desembre del 2009
dilluns, 21 de desembre del 2009
REFLEXIÓ SOBRE L’ÚS DEL BLOC I DE LES NOVES TECNOLOGIES
Jo personalment mai havia tingut cap mena de bloc , per tant, aquesta ha estat la meva primera experiència en aquest univers. La valoro positivament perquè m’ha apropat a un món que fins fa poc desconeixia, que m’ha permès tractar la informació i el que poc a poc anava aprenent d’una altra manera i poder-la compartir amb els meus companys o amb qualsevol altre internauta.
A nivell educatiu crec que és una manera innovadora d’aprendre coses; per exemple, a través de les notícies que anàvem publicant, els vídeos o amb les pràctiques que anàvem fent i que plasmàvem en el bloc. També penso, que com a mestres ens cal estar formats i conèixer el món de les noves tecnologies ja que és la realitat que és més vigent ara mateix.
El fet d’haver de publicar notícies de forma regular ha fet que hagi d’estar informada i per tant, atenta a la televisió, a les pàgines d’Internet i als diaris i aquesta era una pràctica que no duia a terme gaire sovint. A més a més, el fet d’haver de comentar les notícies feia que exercitéssim la nostra comprensió lectora tot parant més atenció al text, fixant-nos en els petits detalls que d’una altra manera ens haurien passat desapercebuts i, per tant, que assimiléssim millor la informació que ens proporcionava la notícia. La publicació d’un comentari sobre aquesta notícia també ens fa fer un exercici de redacció fet que ens permet millorar-la a base d’exercitar-la.
Pel que fa a tots els conceptes que es refereixen a les noves tecnologies treballats a classe, i per tant, també al bloc, he après moltes coses que em poden ser útils. Per exemple, el concepte de la cultura lliure, de la que potser abans ja utilitzava alguns programes , com el firefox, però que en desconeixia el concepte i la gran quantitat de programari lliure que hi ha. Sabent això podem fer ús d’aquests programes i evitar haver de pagar cada dos per tres i haver de tornar a pagar per versions actualitzades que amb el programari lliure et pots descarregar gratuïtament.
Altres programes com l’audacity, el Gimp o el windows movie maker ja els coneixia o sabia fer servir programes similars, per tant , després d’haver fet una petita menció de la cultura lliure perquè em va semblar un aprenentatge interessant i útil, ara explicaré els dos programes que he après a utilitzar i que crec que em seran més útils a la meva futura vida professional: El Jclic i el Power Point.
El Power Point és un programa de presentacions i a més a més, un dels programes que més he hagut d’utilitzar durant la meva curta estada a Blanquerna. Aquest ens permet combinar textos, imatges i vídeos per acompanyar amb l’explicació oral corresponent. Abans d’utilitzar-lo a classe, si que el coneixia i havia vist presentacions fetes amb aquest, però mai n’havia fet un. Trobo que és un programa que hauré de fer servir molt durant la meva estada a la Universitat i que possiblement després també podré utilitzar a les escoles on vagi a treballar, potser no amb els nens però, probablement sí amb els professors o en alguna reunió de pares com a suport.
Finalment, m’agradaria destacar el Jclic un programa que ens permet crear jocs matemàtics, lingüístics, d’associació... online. Trobo que aquest programa el podria utilitzar amb els nens per apropar-los a les noves tecnologies i a una altra manera d’aprendre tot divertint-se. A més a més, com que tu mateix pots crear els jocs, és una avantatge perquè et permet utilitzar-lo com a recurs educatiu quan més t’interessi adaptant-lo així al que vulguis ensenyar en aquell moment precís.
Per acabar, penso que el fet de saber fer un bloc, posar-hi fotos, notícies, vídeos, fer enllaços, citar d’on procedeix la informació que publiquem però que no ens pertany, afegir-hi gadgets, posar-li una capçalera... i mantenir-lo en condicions també és important. Aquesta informació ens pot ser útil a nivell d’usuari però també a nivell professional quan siguem mestres. Segur que no els ensenyarem mai als nostres futurs alumnes a crear-ne un, però si que pot ser que a l’escola de la qual formarem part ens ho demani.
A nivell educatiu crec que és una manera innovadora d’aprendre coses; per exemple, a través de les notícies que anàvem publicant, els vídeos o amb les pràctiques que anàvem fent i que plasmàvem en el bloc. També penso, que com a mestres ens cal estar formats i conèixer el món de les noves tecnologies ja que és la realitat que és més vigent ara mateix.
El fet d’haver de publicar notícies de forma regular ha fet que hagi d’estar informada i per tant, atenta a la televisió, a les pàgines d’Internet i als diaris i aquesta era una pràctica que no duia a terme gaire sovint. A més a més, el fet d’haver de comentar les notícies feia que exercitéssim la nostra comprensió lectora tot parant més atenció al text, fixant-nos en els petits detalls que d’una altra manera ens haurien passat desapercebuts i, per tant, que assimiléssim millor la informació que ens proporcionava la notícia. La publicació d’un comentari sobre aquesta notícia també ens fa fer un exercici de redacció fet que ens permet millorar-la a base d’exercitar-la.
Pel que fa a tots els conceptes que es refereixen a les noves tecnologies treballats a classe, i per tant, també al bloc, he après moltes coses que em poden ser útils. Per exemple, el concepte de la cultura lliure, de la que potser abans ja utilitzava alguns programes , com el firefox, però que en desconeixia el concepte i la gran quantitat de programari lliure que hi ha. Sabent això podem fer ús d’aquests programes i evitar haver de pagar cada dos per tres i haver de tornar a pagar per versions actualitzades que amb el programari lliure et pots descarregar gratuïtament.
Altres programes com l’audacity, el Gimp o el windows movie maker ja els coneixia o sabia fer servir programes similars, per tant , després d’haver fet una petita menció de la cultura lliure perquè em va semblar un aprenentatge interessant i útil, ara explicaré els dos programes que he après a utilitzar i que crec que em seran més útils a la meva futura vida professional: El Jclic i el Power Point.
El Power Point és un programa de presentacions i a més a més, un dels programes que més he hagut d’utilitzar durant la meva curta estada a Blanquerna. Aquest ens permet combinar textos, imatges i vídeos per acompanyar amb l’explicació oral corresponent. Abans d’utilitzar-lo a classe, si que el coneixia i havia vist presentacions fetes amb aquest, però mai n’havia fet un. Trobo que és un programa que hauré de fer servir molt durant la meva estada a la Universitat i que possiblement després també podré utilitzar a les escoles on vagi a treballar, potser no amb els nens però, probablement sí amb els professors o en alguna reunió de pares com a suport.
Finalment, m’agradaria destacar el Jclic un programa que ens permet crear jocs matemàtics, lingüístics, d’associació... online. Trobo que aquest programa el podria utilitzar amb els nens per apropar-los a les noves tecnologies i a una altra manera d’aprendre tot divertint-se. A més a més, com que tu mateix pots crear els jocs, és una avantatge perquè et permet utilitzar-lo com a recurs educatiu quan més t’interessi adaptant-lo així al que vulguis ensenyar en aquell moment precís.
Per acabar, penso que el fet de saber fer un bloc, posar-hi fotos, notícies, vídeos, fer enllaços, citar d’on procedeix la informació que publiquem però que no ens pertany, afegir-hi gadgets, posar-li una capçalera... i mantenir-lo en condicions també és important. Aquesta informació ens pot ser útil a nivell d’usuari però també a nivell professional quan siguem mestres. Segur que no els ensenyarem mai als nostres futurs alumnes a crear-ne un, però si que pot ser que a l’escola de la qual formarem part ens ho demani.
Google Docs
El Google Docs és un programa al qual podem accedir de manera gratuïta des de la web de google si ets usuari de gmail. Inclou un processador de textos, un full de càlcul , un porgrama de presentació, folders i preguntes.
Una característica destacable d'aquest programa és que ens permet compartir en línia la nostra feina amb altra gent i tenim la possibilitat de permetre a aquesta que la modifiqui i així ens facilita els treballs en grup per exemple, perquè no t'has d'estar passant els documents via correu electrònic i mirant sí tens la última versió del treball correcctament. La informació només es compartirà i es podrà modificar per altres usuaris si nosaltres ho volem.
Els nens espanyols prefereixen Tuenti i Youtube a les webs infantils
• Els menors dediquen a internet 1,23 hores diàries
• El Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid reclama als pares que vigilin les pàgines que consulten els seus fills
La xarxa social Tuenti i la pàgina de vídeos Youtube són les webs més visitades pels nens espanyols, segons un estudi presentat avui a Madrid durant les jornades Menors a internet, amenaces i avantatges, organitzat per la companyia Danba, especialitzada en informació parental sobre internet.
L'estudi ha analitzat 464.000 visites a webs realitzades per menors, i se'n desprèn que els nens dediquen a internet una hora i 23 minuts al dia.
Les pàgines que més freqüenten són, després de Tuenti i Youtube, el programa de missatgeria instantània Messenger, el buscador Google i les pàgines de jocs. En total, les xarxes socials els ocupen 53 minuts de mitjana, i els vídeos, 15.
Anorèxia i bulímia
Els xavals freqüenten poc les webs infantils, les visites no arriben a l'1%. Entre les seves 10 pàgines més utilitzades no n'hi ha cap de contingut pensat específicament per a ells.
Segons dades de l'associació Protégeles, el 86% dels nens navega sense control dels seus pares, un 44% s'han sentit assetjats al parlar amb desconeguts per la xarxa i un 37% reconeix "sentir la necessitat de connectar-se amb freqüència".
Una altra associació, Anesvad, ha publicat un estudi que assenyala que existeixen a internet al voltant de quatre milions de webs amb contingut no inapropiat per a nens i adolescents, i es calcula que cada dia es creen, almenys, 500 llocs amb les mateixes característiques.
Un 28% dels menors entren en pàgines porno, un 38% en pàgines de violència i un 16% en pàgines de contingut racista i/o xenòfob.
Control dels pares
L'any passat es van multiplicar per cinc les visites a pàgines que encoratgen l'anorèxia i la bulímia, segons ha recordat Luis Canga, responsable de Danba.
Durant les jornades, el Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, Arturo Canalda, ha fet una crida als pares perquè controlin les pàgines que visiten els seus fills.
"De la mateixa manera que en la vida real intentem saber què fan els nostres fills, ens preocupem per les seves companyies i intentem mantenir-los allunyats dels perills, en el món virtual hem de fer el mateix, perquè el fet que els nostres fills no surtin de casa, o fins i tot, que no surtin de la seva habitació, ja no garanteix en absolut la seva seguretat", ha dit Canalda.
enllaç
Aquesta notícia crida l'atenció, però si tenim en compte que els nens d'avui dia creixen cada vegada més de pressa i que acostumen a imitar les actuacions dels seus pares, podem arribar a entendre aquest titular. Els nens entren al Tuenti i al Youtube i visiten les xarxes socials perquè veuen que els seus pares ho també ho fan.
D'altra banda, aquesta notícia em fa qüestionar si les pàgines webs adreçades als infants estan fetes pensades per a ells, ja que la majoria de coses adreçades a aquests acostumen a tenir èxit.
Penso que els pares han d'ajudar als nens a fer un bon ús de les noves tecnologies i una manera de fer-ho és fent-ne un bon ús ells. També poden acompanyar l'infant durant la seva iniciació en aquets món i després controlar les pàgines a les quals accedeix.
Els nadons ploren en el seu idioma matern
Aquí us deixo una notícia que m'ha cridat molt l'atenció! El títol d'aquesta ja resumeix tot el seu contingut que no deixa de ser si més no curiós.
Sembla que es confirma allò que fa tant de temps que es diu " els nadons escolten el que diem des de la panxa de la mare" i pel que sembla el seu procés d'aprenentatge s'inicia també abans que surtin a l'exterior.
Sembla que es confirma allò que fa tant de temps que es diu " els nadons escolten el que diem des de la panxa de la mare" i pel que sembla el seu procés d'aprenentatge s'inicia també abans que surtin a l'exterior.
Ja ho sabeu, si sentiu algun nadó plorar proveu d'escoltar en quin idioma ho fa!
BARCELONA
Des dels seus primers dies de vida, els nadons ploren en francès, anglès o català, ja que el plor dels nounats porta l'empremta de l'idioma dels seus pares, segons un estudi publicat avui a l'edició digital de Current Biology.
El descobriment suggereix que els infants capten elements del que serà el seu idioma matern ja al ventre de la mare, molt abans dels primers balbucejos.
"La troballa més espectacular d'aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l'idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l'últim trimestre de gestació", assenyala una de les autores de l'estudi, Kathleen Wermke, de la universitat alemanya de Würzburg.
El desenvolupament del llenguatge
Segons Wermke, contràriament al que indiquen les interpretacions més ortodoxes, aquestes dades subratllen la importància del plor per al futur desenvolupament del llenguatge. L'equip de Wermke va gravar i va analitzar el plor de 60 nounats sans, 30 d'ells de famílies francòfones i els altres 30 de famílies germanòfones, entre 3 i 5 dies després del naixement. L'anàlisi va revelar clares diferències, basades en l'idioma matern.
En l'experiment, els nadons francesos van tendir a plorar en un to ascendent, mentre que els alemanys ho van fer en un to descendent, unes diferències característiques entre els dos idiomes, va explicar Wermke. Aquests resultats demostren l'impacte de l'idioma natiu des del primer moment, segons els investigadors.
El contingut emocional dels missatges
Estudis anteriors havien demostrat que els fetus humans són capaços de memoritzar sons del món extern ja en l'últim trimestre de gestació. Però encara que se sabia que l'exposició prenatal a l'idioma matern influeix en la percepció dels nounats, es pensava que els seus efectes sobre la pronunciació de sons es donaven de forma molt més tardana.
Els nounats prefereixen la veu de la mare a totes les altres, perceben el contingut emocional dels missatges que els envia mitjançant l'entonació, i senten una forta motivació d'imitar-la per a atraure-la i crear llaços afectius, segons l'estudi.
I l'entonació de la mare és l'únic aspecte del llenguatge que són capaços d'imitar, fet que explicaria els resultats de l'estudi, assenyalen els científics.
enllaç de la notícia i de la imatge enllaç
Des dels seus primers dies de vida, els nadons ploren en francès, anglès o català, ja que el plor dels nounats porta l'empremta de l'idioma dels seus pares, segons un estudi publicat avui a l'edició digital de Current Biology.
El descobriment suggereix que els infants capten elements del que serà el seu idioma matern ja al ventre de la mare, molt abans dels primers balbucejos.
"La troballa més espectacular d'aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l'idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l'últim trimestre de gestació", assenyala una de les autores de l'estudi, Kathleen Wermke, de la universitat alemanya de Würzburg.
El desenvolupament del llenguatge
Segons Wermke, contràriament al que indiquen les interpretacions més ortodoxes, aquestes dades subratllen la importància del plor per al futur desenvolupament del llenguatge. L'equip de Wermke va gravar i va analitzar el plor de 60 nounats sans, 30 d'ells de famílies francòfones i els altres 30 de famílies germanòfones, entre 3 i 5 dies després del naixement. L'anàlisi va revelar clares diferències, basades en l'idioma matern.
En l'experiment, els nadons francesos van tendir a plorar en un to ascendent, mentre que els alemanys ho van fer en un to descendent, unes diferències característiques entre els dos idiomes, va explicar Wermke. Aquests resultats demostren l'impacte de l'idioma natiu des del primer moment, segons els investigadors.
El contingut emocional dels missatges
Estudis anteriors havien demostrat que els fetus humans són capaços de memoritzar sons del món extern ja en l'últim trimestre de gestació. Però encara que se sabia que l'exposició prenatal a l'idioma matern influeix en la percepció dels nounats, es pensava que els seus efectes sobre la pronunciació de sons es donaven de forma molt més tardana.
Els nounats prefereixen la veu de la mare a totes les altres, perceben el contingut emocional dels missatges que els envia mitjançant l'entonació, i senten una forta motivació d'imitar-la per a atraure-la i crear llaços afectius, segons l'estudi.
I l'entonació de la mare és l'únic aspecte del llenguatge que són capaços d'imitar, fet que explicaria els resultats de l'estudi, assenyalen els científics.
enllaç de la notícia i de la imatge enllaç
Millorar l'educació és possible
Enllaç de la notícia publicada al Periódico de Catalunya.
------------------------------------------------------------------------------
Si bé és cert que l'educació catalana no és capdavantera a les llistes que denoten el nivell educatiu dels països, aquest artícle deixa palès que hi ha escoles a Catalunya que intenten canviar, que creuen que l'escola la fan ells i que per tant és des de l'escola des d'on s'han de canviar les coses.
Aquestsa escola en concret per a canviar potencia coses com: una educació integral, l'ús de les noves tecnologies, l'aprenentatge de llengüës estrangeres, l'adaptació de l'educació als nostres dies, la relació de l'escola amb el seu entorn, la formació desl seus docents o el foment de la competència comunicativa.
Un tret que m'ha cridat l'atenció de la notícia ha estat que els nens comencen a treballar en equip ja des de ben petits i això és molt important per a formar-se ja que els ajuda a compartir, a saber respectar els altres , a saber esocltar i a posar-se en el seu lloc. Tot aquest regitzell de valors no estan arrelats a la nostra societat però, són necessaris. Ens adonem d'aquest fet ja que treballar en grup és una cosa que costa molt d'aconseguir , fins i tot als adutls. Si això ho aprenen des de ben petits, després els serà més fàcil fer-ho. A més a més, en aquesta escola concreta , sembla que els professors també ho fan i així de manera no explícita ho estan ensneyant als seus alumnes.
dissabte, 12 de desembre del 2009
La Bicicleta
La bicicleta és un mitjà de transport que s’utilitza des de ja fa temps, però d’uns anys ençà el seu ús s’ha estès, sobretot a les grans ciutats on s’ha promogut a través d’iniciatives
com el Bicing a Barcelona.
Educar en bicicleta
Anar amb bicicleta és una manera d’educar els nens, d’aquesta manera se’ls consciencia ecològicament per a què, ja des de ben petits, aprenguin a respectar el medi ambient ja que, és un mitjà de transport sostenible. Ho és perquè no utilitza cap combustible per a funcionar sinó que funciona gràcies a la força física que s’exerceix amb els pedals. Exercir-la suposa un esforç, valor que també ha d’aprendre el nen. Aquest fet, quan l’ infant assoleix el que es proposava, en aquest cas, fer anar la bicicleta, reforça la seva autoestima.
A més a més, quan va amb bicicleta el nen desenvolupa altres capacitats físiques, a part de la ja esmentada anteriorment , com l’equilibri, la percepció kinestèsica , la flexibilitat, la velocitat, o la resistència. D’ altra banda, si s’usa bé també ajuda a adquirir un bon to postural i uns bons hàbits de respiració. Exercitar-les ajuda el nen a adquirir confiança en si mateix i de retruc també a reforçar la seva autoestima.
Un altre punt a destacar seria que la bicicleta dóna autonomia i llibertat al nen ja que és el seu primer mitjà de transport i és ell qui mana quan la condueix.
Per últim, uns altres valors que es poden transmetre fent un bon ús de la bicicleta són el compliment de les normes, el respecte envers els altres i la empatia. A les ciutats hi ha unes normes de circulació que s’han de respectar , als pobles aquestes normes no estan escrites però també existeixen. Quan es circula en bicicleta és molt important respectar-les i veure que hem de conviure amb els vianants sense molestar-los.
Escola Solidària
D'aquest vídeo m'agradaria destacar la notícia que apareix en el minut 25 i que pertany al telenotícies migdia de Tv3 emès el dia 11-12-2009.
La Notícia parla de la participació dels nens d'una escola de Cambrils a la Marató, una iniciativa feta per a ajudar als altres i que aplega,cada any,gent de tots els àmbits, de totes les edats i amb diferents possibilitats econòmiques amb la finalitat d'ajudar a recollir diners per a la investigació causa conncreta.
M'ha cridat l'atenció perquè és un exemple de com l'escola ensenya a ser solidaris. D'aquesta manera els nens vivencien aquesta experiència en primera persona, ja que els permet aportar el seu gra de sorra en aquesta lluita contra les malalties minoritàries, alhora els permet conèixer aquesta realitat que de ben segur desconeixien i es poden arribar a posar en el lloc de les persones que les pateixen.
A més a més, és una manera de relacionar l'escola amb la societat i en aquest cas és un pas per a inentar canviar-la i fer-la més justa i solidària.
dijous, 10 de desembre del 2009
SETMANA D'ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES
Aquest Power Point mostra tot el seguit d'activitats que hem realitzat durant la setmana del 16 al 20 de novembre del 2009. Alhora, és un resum del què hem après i del què ens han aportat cadascuna d'aquestes.
Anna Alsina Miralles, Núria Espín Atalaya i Laia Rielo Balagueró
dijous, 3 de desembre del 2009
La fàbrica dels somnis
La Fàbrica del somnis és el títol que vam escollir per a la presentació oral que vam fer sobre els nens actors que creiexen davant les càmeres! Aquí us deixo el Power Point de la nostra presentació!
Power Laia Laur Aformat
View more presentations from laia89g.
El circ (JCLIC)
El Jclic és un programa que ens permet crear activitats interactives per a els més petits. A través d’aquestes activitats es pretén que els nens aprenguin jugant amb les noves tecnologies.
Nosaltres hem creat un projecte de JCLIC , amb l’aplicació del Jclicauthor, sobre el circ , destinat a nens de p-4 i p-5 perquè hem pensat que és un tema interessant, proper als nens i que alhora ens permet tenir molts recursos per a poder desenvolupar les activitats.
Hem inclòs activitats com: un trencaclosques que permet al nen desenvolupar la seva agilitat mental a través de l’associació. Activitats de relacionar el so amb les imatges que permeten al nen conèixer els sons que fan els diferents animals del circ, aprendre vocabulari en anglès i sentir una mica com es pronuncien les paraules, encara que, tot i això, hem procurat escollir exemples que els nens coneguin com les parts del cos, la roba o els colors. Un joc del memory que fa que el nen exerciti la memòria, així com també, fa que pugui conèixer els personatges i els animals que hi ha al circ. Una activitat de discriminar les imatges que no pertanyen al món del circ que permet al nen desenvolupar la seva capacitat d’atenció. I per últim hem fet dues activitats més; una de llengua i una de matemàtiques. La de llengua com que estan aprenent a escriure i encara els costa una mica l’hem fet de relacionar una imatge amb la lletra amb la que comença, aquesta tècnica forma part de la electroescriptura. I la de matemàtiques consisteix en relacionar el nombre d’objectes, de persones o d’animals que apareixen a la imatge que conté el número corresponent a aquests, aquesta és una manera per a fer que els nens comencin a sumar.
Aquí us deixem l' enllaç del nostre projecte!
Núria Espín Atalaya i Laia Rielo Balagueró
Nosaltres hem creat un projecte de JCLIC , amb l’aplicació del Jclicauthor, sobre el circ , destinat a nens de p-4 i p-5 perquè hem pensat que és un tema interessant, proper als nens i que alhora ens permet tenir molts recursos per a poder desenvolupar les activitats.
Hem inclòs activitats com: un trencaclosques que permet al nen desenvolupar la seva agilitat mental a través de l’associació. Activitats de relacionar el so amb les imatges que permeten al nen conèixer els sons que fan els diferents animals del circ, aprendre vocabulari en anglès i sentir una mica com es pronuncien les paraules, encara que, tot i això, hem procurat escollir exemples que els nens coneguin com les parts del cos, la roba o els colors. Un joc del memory que fa que el nen exerciti la memòria, així com també, fa que pugui conèixer els personatges i els animals que hi ha al circ. Una activitat de discriminar les imatges que no pertanyen al món del circ que permet al nen desenvolupar la seva capacitat d’atenció. I per últim hem fet dues activitats més; una de llengua i una de matemàtiques. La de llengua com que estan aprenent a escriure i encara els costa una mica l’hem fet de relacionar una imatge amb la lletra amb la que comença, aquesta tècnica forma part de la electroescriptura. I la de matemàtiques consisteix en relacionar el nombre d’objectes, de persones o d’animals que apareixen a la imatge que conté el número corresponent a aquests, aquesta és una manera per a fer que els nens comencin a sumar.
Aquí us deixem l' enllaç del nostre projecte!
Núria Espín Atalaya i Laia Rielo Balagueró
dimecres, 18 de novembre del 2009
PRÀCTICA AMB EL WINDOWS MOVIE MAKER I L’ AUDACITY
Per a fer la pràctica he escollit un text de Jordi Casanovas on parla sobre la seva obra de teatre La Revolució .
M’he descarregat la cançó Someone’s Watching Over me i he obert una altre vegada el programa i hi he posat la meva gravació i la cançó; Fitxer-Importa-So.
Després amb l’eina de desplaçament en el temps m’he quedat amb el tros de la cançó que m’interessava i he mogut la gravació de la meva veu perquè sonés música durant una estona abans i després que sonés la meva veu.
Finalment, com que la cançó tapava la meva veu i no permetia que es sentís he seleccionat la cançó i he baixat la veu de la cançó movent la fletxa que es troba sota d’on posa silenci-solo cap al menys.
Després he obert el Windows Movie Maker he anat a importar audio o música i he escollit el projecte fet amb l’Audacity. Després he anat important imatges de la mateixa manera però a importar imágenes, algunes les he hagut de fer més petites o més grans perquè concordessin amb el que estava dient la veu( això ho he fet seleccionant la imatge i movent la fletxa). Després he anat posant diferents efectes a algunes diapositives, això ho he fet seleccionant la diapositiva concreta, prement el botó dret del ratolí i clicant a efectes i un cop allà escollir l’efecte desitjat. Per acabar he posat els crèdits anant a modificar-títulos y creditos-creditos al final he escrit els crèdits, he canviat el color de fons i l’he agregat a la pel.lícula. Per a guardar-lo he anat a Publicar película- este equipo i alehsores l’he comprimit.
Aquí us deixo el resultat:
Per a realitzar la pràctica he hagut d'utilitzar a part de l'audacity, amb el que ja havíem treballat, el Windows Movie Maker un software que serveix per a fer vídeos on hi podem incloure imatges, vídeos, música i lletres combinats i els podem posar tota una sèrie d'efectes.
He obert el programa de l’Audacity , he clicat amb el ratolí al REC i per acabar la gravació a STOP.M’he descarregat la cançó Someone’s Watching Over me i he obert una altre vegada el programa i hi he posat la meva gravació i la cançó; Fitxer-Importa-So.
Després amb l’eina de desplaçament en el temps m’he quedat amb el tros de la cançó que m’interessava i he mogut la gravació de la meva veu perquè sonés música durant una estona abans i després que sonés la meva veu.
Finalment, com que la cançó tapava la meva veu i no permetia que es sentís he seleccionat la cançó i he baixat la veu de la cançó movent la fletxa que es troba sota d’on posa silenci-solo cap al menys.
Després he obert el Windows Movie Maker he anat a importar audio o música i he escollit el projecte fet amb l’Audacity. Després he anat important imatges de la mateixa manera però a importar imágenes, algunes les he hagut de fer més petites o més grans perquè concordessin amb el que estava dient la veu( això ho he fet seleccionant la imatge i movent la fletxa). Després he anat posant diferents efectes a algunes diapositives, això ho he fet seleccionant la diapositiva concreta, prement el botó dret del ratolí i clicant a efectes i un cop allà escollir l’efecte desitjat. Per acabar he posat els crèdits anant a modificar-títulos y creditos-creditos al final he escrit els crèdits, he canviat el color de fons i l’he agregat a la pel.lícula. Per a guardar-lo he anat a Publicar película- este equipo i alehsores l’he comprimit.
Aquí us deixo el resultat:
dissabte, 14 de novembre del 2009
BANDA AMPLA
Aquí hi ha el vídeo resum del programa Banda Ampla de tv3 i també poso l'enllaç corresponent al programa sencer emès el dia 11/11/2009.
Tot i que coneixia l’existència d’aquest espai encara no havia tingut l’oportunitat de veure’l, però arran de la participació d’una companya meva de Batxillerat, l’Alexandra Gracía, vaig decidir fer-ho. I no me’n pendeixo , perquè em va sorprendre el contingut d’aquest, ja que no és un fet habitual trobar un programa de debat a la programació actual i que a més a més dediqui una edició als joves i els doni un espai per a expressar la seva opinió i les seves inquietuds sobre la societat d’abans i d’ara.
Entre altres coses també es va parlar molt d’Educació i alguns joves atribuïen la culpa de l’existència de tanta corrupció i d’una manca de valors present a la nostra societat a aquesta i al sistema educatiu vigent tot comparant-lo amb el d’altres països capdavanters en aquest sector. Carregar una responsabilitat com aquesta a aquest sector és fàcil i podríem equivaldre’l a carregar la culpa de totes les coses a la societat sense adonar-nos que la societat som tots. Altres joves en canvi, van fer una reflexió que comparteixo;que no és just atribuir tota la culpa a l’educació rebuda i al sistema educatiu amb el qual t’hagi tocat conviure, tot i que això no vol dir que no s’hagi de lluitar per millorar-lo. Aquests joves pensen que hi ha joves mal educats igual que hi ha persones grans mal educades i que tota aquesta gent gran que ha votat a l’enquesta dient que els joves són mal educats segurament no han estat conscients que en alguns casos són ells mateixos els qui ens han educat. També m’ha agradat molt una aportació que defensava que no tots els joves són mal educats, que això és una generalització, i que hi ha joves que han rebut una bona educació ,ja sigui a casa o a l’escola, i que estan agraïts per això. Per últim un altre comentari que vull destacar és el que ara els pares estan tot el dia treballant i per aquest fet pensen que ells no han d’educar els seus fills, que ja ho farà l’escola, és a dir, si alguna cosa no sortís bé, de ben segur que la culpable seria l’escola...
diumenge, 8 de novembre del 2009
LES PRESENTACIONS I EL POWER POINT
Els mestres sempre s’han recolzat en suports com les pissarres, les diapositives o els vídeos per a fer classe. Fins que van aparèixer els programes de presentacions com el Power Point que va ser el primer a ser llençat al mercat per Windows i és el més utilitzat per a dur-les a terme.
Hi ha dues maneres d’utilitzar aquest programa; fent una classe on el coneixement només vagi del professor a l’alumne, és a dir, una classe magistral on els alumnes no intervinguin i tinguin un paper passiu d’oients i on la forma més fàcil d'aprendre apunts és copiar els continguts del Power Point. O l’altre manera és utilitzar el programa de presentacions per estructurar les idees, com ha suport i com a il•lustració del que es vol ensenyar, per motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir, per clarificar, però permetent que els alumnes participin. Jo estic d’acord amb l’última opció perquè penso que és més educativa.
Hi ha diversos programes de presentacions que convé conèixer; el Power Point que és el que té més propietats i és de Microsoft. L’ Impress un programa de molta qualitat, de programari lliure i gratuït. D’altra banda també hi ha el Google Docs un servei on-line de presentacions de menys qualitat però que et permet anar compartint el procés de creació de la presentació amb altres usuaris que poden anar comentant la jugada, és un servei gratuït. Per últim hi ha un servei on-line anomenat Slide Share o de SlideboomSlide on es permet publicar presentacions fetes amb el Power Point.
Els programes de presentacions estan formats per cinc elements; Les diapositives el conjunt de les quals forma la presentació i és on col•loquem els objectes com ara el vídeos, les imatges o els textos,... Les transicions són l’efecte visual i/o sonor que posem entre les diapositives. Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que posem als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins la diapositiva. I per últim, les accions que són les instruccions que donem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d’un objecte.
Al principi de l’última classe vam veure la presentació de dues de les nostres companyes, la Meritxell i la Laia, i vam comentar com s'havia de fer un Power Point.
Hi ha dues maneres d’utilitzar aquest programa; fent una classe on el coneixement només vagi del professor a l’alumne, és a dir, una classe magistral on els alumnes no intervinguin i tinguin un paper passiu d’oients i on la forma més fàcil d'aprendre apunts és copiar els continguts del Power Point. O l’altre manera és utilitzar el programa de presentacions per estructurar les idees, com ha suport i com a il•lustració del que es vol ensenyar, per motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir, per clarificar, però permetent que els alumnes participin. Jo estic d’acord amb l’última opció perquè penso que és més educativa.
Hi ha diversos programes de presentacions que convé conèixer; el Power Point que és el que té més propietats i és de Microsoft. L’ Impress un programa de molta qualitat, de programari lliure i gratuït. D’altra banda també hi ha el Google Docs un servei on-line de presentacions de menys qualitat però que et permet anar compartint el procés de creació de la presentació amb altres usuaris que poden anar comentant la jugada, és un servei gratuït. Per últim hi ha un servei on-line anomenat Slide Share o de SlideboomSlide on es permet publicar presentacions fetes amb el Power Point.
Els programes de presentacions estan formats per cinc elements; Les diapositives el conjunt de les quals forma la presentació i és on col•loquem els objectes com ara el vídeos, les imatges o els textos,... Les transicions són l’efecte visual i/o sonor que posem entre les diapositives. Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que posem als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins la diapositiva. I per últim, les accions que són les instruccions que donem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d’un objecte.
Al principi de l’última classe vam veure la presentació de dues de les nostres companyes, la Meritxell i la Laia, i vam comentar com s'havia de fer un Power Point.
dissabte, 7 de novembre del 2009
EL LECTOR
El lector és un llibre que parla de la relació amorosa entre un adolescent de quinze anys i una dona de més de trenta anys. El tema del qual parteix d’entrada no em crida gaire l’atenció i segurament jo no l’hagués triat com a lectura en el meu temps lliure ni hagués anat a veure la seva versió cinematogràfica.
És un llibre ràpid de llegir que no té gaire misteri ja que la major part de la història apareix a la contraportada d’aquest. Els personatges protagonistes són plans ja que penso que no evolucionen al llarg de la novel•la.
La primera part de la novel•la on es descriu l’inici de la relació amorosa d’aquests dos personatges la vaig trobar massa llarga i a causa d’això repetitiva. A partir del judici penso que és fa una mica més interessant perquè comences a entendre una mica alguns comportaments del caràcter de la Hanna però tot i això penso que continua essent força lenta.
Coneixem la història des del punt de vista del Michael, un personatge que es supedita a la dona, s’encega, perd la seva personalitat i depèn totalment de la Hanna, dels seus desitjos i dels seus anhels. Només té al cap aquesta dona i deixa de banda les seves prioritats per a estar amb ella malgrat que a vegades aquesta el maltracti o s’avergonyeixi d’ell. L’amor que sent per Hanna el condiciona per sempre i no el deixa ser lliure i viure la seva vida. No la pot oblidar, mai no aconsegueix fer-ho. Quan es casa no aconsegueix ser feliç perquè el record de la Hanna l’acompanya, pensa que només ho aconseguirà amb ella però, tot i així, amb ella tampoc ho aconsegueix. Quan la veu al judici i descobreix el seu passat intenta justificar-la, intenta posar-se al seu lloc i pensar com ha estat capaç de fer això , a més a més, l’envaeix un sentiment de culpa per no haver-la anat a buscar l’últim dia que l’havia vist quan era adolescent a la piscina i pensa que ell és culpable del que ha comès la Hanna per haver-la deixat sola, per haver-se’n avergonyit i per haver-la estimat. Fins i tot quan descobreix que l’havia estat utilitzant com a lector, tal com feia amb les noies joves del camp de concentració, venç la ràbia i justifica l’actuació de Hanna amb el seu analfabetisme i pensant que ho feia per fer-los més agradable el temps que els quedava de vida. Després li continua enviant lectures i d’aquesta manera manté el lligam amb ella i quan aquesta es suïcida adopta la mateix actitud que ella seguint com sempre la seva voluntat fins i tot quan ja és morta; va a parlar amb la filla i la mare que havien sobreviscut l’episodi de la crema de l’església i intenta aconseguir el perdó, tot invertint els diners que Hanna havia deixat per a les supervivents en una organització de gent que no sabia escriure ni llegir, potser aconseguint aquest “perdó” per a Hanna també l’aconsegueix ell en certa manera. Al final del llibre el Michael diu “ El que he fet i he deixat de fer i ella em va fer a mi... en això s’ha convertit justament la meva vida.” És a dir, el personatge només es mou per aquest amor al principi del llibre i al final continua igual.
La Hanna al principi del llibre té un caràcter bastant passiu i apàtic que es manté al llarg de la narració però que ja deixa veure trets violents com succeeix quan pega el noiet i amb els canvis bruscos de pensament que té de sobte. La única cosa en què el personatge evoluciona és que aprèn a llegir i a escriure empentada per l’amor que sent pel noi i a més a més, és clar, físicament, com també ho fa l’altre protagonista. La dona s’avergonyeix del seu analfabetisme i per tapar-lo accepta anar a fer de guardiana al camp de concentració en comptes d’admetre que no sap llegir i acceptar un ascens a la feina. Un cop allà s’aprofita del seu poder, tal com fa amb el poder que exerceix sobre el seu noiet, per a gaudir del plaer de la lectura tot obligant les noies més joves a llegir-li i després enviant-les directes a la mort per evitar que el seu secret fos desvetllat. La justificació que ella dóna a tot això i als crims que havia permès que es cometessin és que ella estava fent el que havia de fer, simplement estava obeint les normes. Però en realitat, el que estava fent la Hanna era refugiar-se en el seu analfabetisme i en les normes per defugir responsabilitats i això queda palès al final del llibre amb el seu suïcidi perquè el comet per evitar enfrontar-se amb la realitat i assumir la seva culpa. Igual que , també evita responsabilitats deixant que tot ho esculli el Michael quan van d’excursió o quan troba la nota del Michael i com que no sap llegir tergiversa els fets i dóna la culpa al noi. A més, fent-ho el que pretén és aconseguir l’indult i el perdó i això també es veu en el fet que doni tots els seus diners a les dues úniques supervivents o potser no, potser simplement el que fa és el que li toca fer.
Un altre tema que toca a través d’aquests personatges és el del sentiment de culpa de la societat alemanya per tot el tema de l’holocaust. La Hanna i el Michael són la representació de dues generacions marcades una per l’holocaust i l’altra pel record d’aquest. Tracta el tema de l’holocaust des del punt de vista d’uns botxins que són botxins perquè toca, no perquè els tinguin odi als jueus sinó perquè és el que toca viure i ho accepten tan si participen en el crim o com si simplement en són conscients i adopten una actitud apàtica, és a dir, són còmplices dels assassinats i deixen que passi entrant en la narcosi esmentada al llibre pel mateix protagonista quan s’adona d’aquest fet al acostar-se a la història recent de la seva nació. Penso que l’analfabetisme és també una manera de representar tota aquesta societat que veia i deixava fer. A qui és on entra en joc el judici moral que l’autor sembla que no vol fer però que fa perquè en tot moment fa que el seu protagonista jutgi la seva enamorada primer per les seves actituds i després pels crims comesos, també jutja la seva relació quan se n’avergonyeix . L’autor també jutja la seva protagonista des del principi pel simple fet de donar-li aquest tipus de caràcter i fent-la ser còmplice dels crims.
És un llibre ràpid de llegir que no té gaire misteri ja que la major part de la història apareix a la contraportada d’aquest. Els personatges protagonistes són plans ja que penso que no evolucionen al llarg de la novel•la.
La primera part de la novel•la on es descriu l’inici de la relació amorosa d’aquests dos personatges la vaig trobar massa llarga i a causa d’això repetitiva. A partir del judici penso que és fa una mica més interessant perquè comences a entendre una mica alguns comportaments del caràcter de la Hanna però tot i això penso que continua essent força lenta.
Coneixem la història des del punt de vista del Michael, un personatge que es supedita a la dona, s’encega, perd la seva personalitat i depèn totalment de la Hanna, dels seus desitjos i dels seus anhels. Només té al cap aquesta dona i deixa de banda les seves prioritats per a estar amb ella malgrat que a vegades aquesta el maltracti o s’avergonyeixi d’ell. L’amor que sent per Hanna el condiciona per sempre i no el deixa ser lliure i viure la seva vida. No la pot oblidar, mai no aconsegueix fer-ho. Quan es casa no aconsegueix ser feliç perquè el record de la Hanna l’acompanya, pensa que només ho aconseguirà amb ella però, tot i així, amb ella tampoc ho aconsegueix. Quan la veu al judici i descobreix el seu passat intenta justificar-la, intenta posar-se al seu lloc i pensar com ha estat capaç de fer això , a més a més, l’envaeix un sentiment de culpa per no haver-la anat a buscar l’últim dia que l’havia vist quan era adolescent a la piscina i pensa que ell és culpable del que ha comès la Hanna per haver-la deixat sola, per haver-se’n avergonyit i per haver-la estimat. Fins i tot quan descobreix que l’havia estat utilitzant com a lector, tal com feia amb les noies joves del camp de concentració, venç la ràbia i justifica l’actuació de Hanna amb el seu analfabetisme i pensant que ho feia per fer-los més agradable el temps que els quedava de vida. Després li continua enviant lectures i d’aquesta manera manté el lligam amb ella i quan aquesta es suïcida adopta la mateix actitud que ella seguint com sempre la seva voluntat fins i tot quan ja és morta; va a parlar amb la filla i la mare que havien sobreviscut l’episodi de la crema de l’església i intenta aconseguir el perdó, tot invertint els diners que Hanna havia deixat per a les supervivents en una organització de gent que no sabia escriure ni llegir, potser aconseguint aquest “perdó” per a Hanna també l’aconsegueix ell en certa manera. Al final del llibre el Michael diu “ El que he fet i he deixat de fer i ella em va fer a mi... en això s’ha convertit justament la meva vida.” És a dir, el personatge només es mou per aquest amor al principi del llibre i al final continua igual.
La Hanna al principi del llibre té un caràcter bastant passiu i apàtic que es manté al llarg de la narració però que ja deixa veure trets violents com succeeix quan pega el noiet i amb els canvis bruscos de pensament que té de sobte. La única cosa en què el personatge evoluciona és que aprèn a llegir i a escriure empentada per l’amor que sent pel noi i a més a més, és clar, físicament, com també ho fa l’altre protagonista. La dona s’avergonyeix del seu analfabetisme i per tapar-lo accepta anar a fer de guardiana al camp de concentració en comptes d’admetre que no sap llegir i acceptar un ascens a la feina. Un cop allà s’aprofita del seu poder, tal com fa amb el poder que exerceix sobre el seu noiet, per a gaudir del plaer de la lectura tot obligant les noies més joves a llegir-li i després enviant-les directes a la mort per evitar que el seu secret fos desvetllat. La justificació que ella dóna a tot això i als crims que havia permès que es cometessin és que ella estava fent el que havia de fer, simplement estava obeint les normes. Però en realitat, el que estava fent la Hanna era refugiar-se en el seu analfabetisme i en les normes per defugir responsabilitats i això queda palès al final del llibre amb el seu suïcidi perquè el comet per evitar enfrontar-se amb la realitat i assumir la seva culpa. Igual que , també evita responsabilitats deixant que tot ho esculli el Michael quan van d’excursió o quan troba la nota del Michael i com que no sap llegir tergiversa els fets i dóna la culpa al noi. A més, fent-ho el que pretén és aconseguir l’indult i el perdó i això també es veu en el fet que doni tots els seus diners a les dues úniques supervivents o potser no, potser simplement el que fa és el que li toca fer.
Un altre tema que toca a través d’aquests personatges és el del sentiment de culpa de la societat alemanya per tot el tema de l’holocaust. La Hanna i el Michael són la representació de dues generacions marcades una per l’holocaust i l’altra pel record d’aquest. Tracta el tema de l’holocaust des del punt de vista d’uns botxins que són botxins perquè toca, no perquè els tinguin odi als jueus sinó perquè és el que toca viure i ho accepten tan si participen en el crim o com si simplement en són conscients i adopten una actitud apàtica, és a dir, són còmplices dels assassinats i deixen que passi entrant en la narcosi esmentada al llibre pel mateix protagonista quan s’adona d’aquest fet al acostar-se a la història recent de la seva nació. Penso que l’analfabetisme és també una manera de representar tota aquesta societat que veia i deixava fer. A qui és on entra en joc el judici moral que l’autor sembla que no vol fer però que fa perquè en tot moment fa que el seu protagonista jutgi la seva enamorada primer per les seves actituds i després pels crims comesos, també jutja la seva relació quan se n’avergonyeix . L’autor també jutja la seva protagonista des del principi pel simple fet de donar-li aquest tipus de caràcter i fent-la ser còmplice dels crims.
dimecres, 4 de novembre del 2009
RETRAT
Fa quatre anys que vaig conèixer aquesta noia en un curset de monitors. Si he de ser sincera, no recordo que vaig pensar la primera vegada que la vaig veure però, el que és segur és que mai m’hauria imaginat que després de tant de temps acabéssim sent tan amigues.
El que més em crida l’atenció d’ ella , a simple vista, és el seu llarg i ondulat cabell fosc que sovint porta recollit amb un monyo que la caracteritza i la ratlla de color blau que a vegades porta i que fa que els seus ulls ressaltin. També acostuma a dur complements com arracades grans i de color de plata o un anell amb una mena de perla de color negre que li agrada molt.
Tot just acaba de fer vint anys , és alegre, té caràcter tot i que no ho sembla, és altruista, li agraden molt els mocadors, la moda i anar al seu poble. Li encanta la platja, els nens petits i té una relació molt especial amb els seus cosins petits. La persona de qui us estic parlant és la Laura Martínez Ruiz. Ah, i no cal dir que el que més desitja en aquest món és ser mestra!
Laia Rielo i Balagueró
El que més em crida l’atenció d’ ella , a simple vista, és el seu llarg i ondulat cabell fosc que sovint porta recollit amb un monyo que la caracteritza i la ratlla de color blau que a vegades porta i que fa que els seus ulls ressaltin. També acostuma a dur complements com arracades grans i de color de plata o un anell amb una mena de perla de color negre que li agrada molt.
Tot just acaba de fer vint anys , és alegre, té caràcter tot i que no ho sembla, és altruista, li agraden molt els mocadors, la moda i anar al seu poble. Li encanta la platja, els nens petits i té una relació molt especial amb els seus cosins petits. La persona de qui us estic parlant és la Laura Martínez Ruiz. Ah, i no cal dir que el que més desitja en aquest món és ser mestra!
Laia Rielo i Balagueró
dilluns, 2 de novembre del 2009
GIMP
Hem après a fer servir el programa GIMP que és de programari lliure i serveix per a retocar les imatges , ara us explicaré les aplicacions que hem utilitzat d’aquest.
Aquí es pot veure el resultat de reduir la dimensió d’una imatge:
Un cop oberta la imatge amb la seva mida real hem anat a imatge, després a escalar imatge i un cop aquí hem canviat el número de l’amplada i la resta de camps ja s’han canviat automàticament en proporció al número que havíem posat a l’amplada.
Aquest és el resultat de retallar la part que més ens interessa d’una imatge:
Per a fer-ho, hem anat a eines de selecció escollint la opció de selecció rectangular, hem seleccionat la part de la imatge que ens interessava i aleshores hem posat escapçar selecció i hem obtingut aquesta imatge.
També hem retallat la part de la imatge que ens interessava amb una altra eina per si la volem traslladar a un altra imatge per a poder fer un muntatge i hem pintat el fons.
imatge:
Hem seleccionat i hem escollit selecció lliure, després hem fet la nostra selecció i tot seguit l’hem invertida. Després hem anat a les eines i hem seleccionat el cubell, hem triat el color i hem clicat al damunt de la part de la imatge seleccionada .
Per últim, hem posat efectes a una imatge:
Aquí es pot veure el resultat de reduir la dimensió d’una imatge:
Un cop oberta la imatge amb la seva mida real hem anat a imatge, després a escalar imatge i un cop aquí hem canviat el número de l’amplada i la resta de camps ja s’han canviat automàticament en proporció al número que havíem posat a l’amplada.
Aquest és el resultat de retallar la part que més ens interessa d’una imatge:
Per a fer-ho, hem anat a eines de selecció escollint la opció de selecció rectangular, hem seleccionat la part de la imatge que ens interessava i aleshores hem posat escapçar selecció i hem obtingut aquesta imatge.
També hem retallat la part de la imatge que ens interessava amb una altra eina per si la volem traslladar a un altra imatge per a poder fer un muntatge i hem pintat el fons.
imatge:
Hem seleccionat i hem escollit selecció lliure, després hem fet la nostra selecció i tot seguit l’hem invertida. Després hem anat a les eines i hem seleccionat el cubell, hem triat el color i hem clicat al damunt de la part de la imatge seleccionada .
Per últim, hem posat efectes a una imatge:
Ho he fet anant a filtres, d'aquí a combina i al subapartat d'aquest pel.lícula.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Peter Pan
Per a endinsar-nos una mica en el món de la Blocosfera a l’assignatura de TIC ens han fet crear un bloc per grups de quatre persones sobre un tema concret relacionat amb l’educació.
Una blocosfera és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. És a dir, un grup de blocs que estan connectats entre ells i acaben creant un cointingut compartit a base d'anar-se fent comentaris entre ells o citant els blocs d'algun altre component de la blococsfera.
Una de les entrades que havíem de fer consistia a agafar cites de diferents blocs relacionats amb el tema que haguéssim escollit i també havíem de posar algunes pàgines relacionades amb aquest a l’apartat de “favoritos” del nostre bloc.
Nosaltres hem escollit la sordesa infantil perquè hem considerat que és un tema interessant, vigent avui en dia a les aules i del qual no en sabíem gaire cosa. Així que, una manera d’apropar-nos-hi ha estat aquesta i trobo que és una forma força interessant d’aprendre coses. Personalment, penso que és transcendental que nosaltres que som els qui ens estem formant per a educar els nens, que són el futur, tinguem una mica de coneixement sobre les discapacitats que hi ha i ens esforcem per a fer-los la integració molt més fàcil i el procés d’aprenentatge menys dificultós, és a dir, una cosa que seria molt bona és que aprenguéssim el llenguatge de signes.
Aquí us deixo l’
enllaç del bloc.
Una de les entrades que havíem de fer consistia a agafar cites de diferents blocs relacionats amb el tema que haguéssim escollit i també havíem de posar algunes pàgines relacionades amb aquest a l’apartat de “favoritos” del nostre bloc.
Nosaltres hem escollit la sordesa infantil perquè hem considerat que és un tema interessant, vigent avui en dia a les aules i del qual no en sabíem gaire cosa. Així que, una manera d’apropar-nos-hi ha estat aquesta i trobo que és una forma força interessant d’aprendre coses. Personalment, penso que és transcendental que nosaltres que som els qui ens estem formant per a educar els nens, que són el futur, tinguem una mica de coneixement sobre les discapacitats que hi ha i ens esforcem per a fer-los la integració molt més fàcil i el procés d’aprenentatge menys dificultós, és a dir, una cosa que seria molt bona és que aprenguéssim el llenguatge de signes.
Aquí us deixo l’
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Pel.lícules Disney
De ben segur que tots nosaltres hem vist alguna vegada alguna pel•lícula de dibuixos animats de Disney i el més provables és que la majoria tinguem gairebé tota la col•lecció sencera als armaris de casa nostra en format VHS. Ara bé, som conscients del que hi ha darrere d’aquests personatges entranyables amb els quals hem crescut i d’aquestes cançons que encara cantem, de vegades, al SingStar ? El més segur és que la majoria no se n’hagin adonat, però un cop en som conscients, podem tancar els ulls i permetre que ens manipulin a nosaltres i als nens d’avui dia?
És ben sabut que avui dia ha aparegut una nova preocupació pels pares i és la de controlar que el que els nens vegin a la televisió sigui educatiu i profitós per a ells i que no es passin tot el dia davant la denominada “caixa tonta”. Seran capaços de no posar als seus fills aquestes pel•lícules i d’evitar comprar aquell peluix tan entranyable del Mickey?
Hakuna Matata vive y se feliz
Laia Rielo i Balagueró
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
