La Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure.

Els drets d’autor regulen les fotos i els materials que corren per Internet; si una fotografia té drets d’autor o drets de propietat intel·lectual abans d’utilitzar-la haurem de demanar un permís al seu propietari. Aquest fet s’ha de tenir en compte alhora de crear presentacions en el cas que les vulguem fer públiques. Existeix un recurs anomenat Creative Commons on trobarem fotografies i il·lustracions que podrem usar la majoria de vegades només amb el simple requisit d’haver d’esmentar l’autor d’aquestes. D’aquí va sortir la idea del copyleft com a contraposició del copyright. El copyleft permet la distribució de les creacions per a difondre-les, aquestes aniran acompanyades d’unes indicacions anomenades llicències que ens indiquen si poden ser modificades o no.

Hi ha dos tipus de programaris; el convencional i el lliure. El programari convencional no permet fer canvis ni modificar res que no hagués estat prevís pel seu programador. El programari lliure en canvi sí que pot ser modificat perquè et permet accedir al seu codi font. Així el programari lliure garanteix quatre coses; El pots fer servir amb qualsevol finalitat, pots estudiar-lo per adaptar-lo a les teves necessitats, pots redistribuir-lo a altres persones, millorar-lo i fer-ho públic per a què se’n pugui beneficiar tothom. Dos programes coneguts fets amb aquest tipus de programari són el Firefox i OpenOffice.

4 situacions

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Aquesta situació seria la que provocaria queixes dels pares cap al mestre d’Educació Física perquè està reprimint la seva llibertat; és com si els uniformés i per tant reprimeix la seva manera de pensar, en aquest cas reflectida en la seva elecció, i imposa la seva. En aquest cas els alumnes només podrien acatar les normes i tindrien un paper totalment passiu.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

Crec que aquesta opció és incorrecte perquè incompleix els drets d’autor . D’altra banda, penso que com a treball és poca feina i massa pautat ja que els alumnes han de buscar només el que els demanen sense tenir al possibilitat de descobrir altres informacions ni res que els enriqueixi personalment. Aquesta opció s’equipara amb la opció D quan el mestre diu els seus alumnes que agafin les postals, aquí en comptes de postals està incitant a “robar” unes imatges del google sense esmentar d’on les han tret. A més a més, els incita a utilitzar el porgrama word, per tant, els està condicionant.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Aquesta opció d’entrada seria la que trobaria més correcta, donat que només en puc triar una el fet que el Power Point estigués fet ambla versió 2007 m’ha fet dubtar la possibilitat que es pugui obrir en altres versions. Però, educativament trobo que és la més enriquidora de les quatre perquè l’alumne ha de pensar més per a poder posar les dues imatges específiques i en aquest cas el mestre no incita a buscar les imatges a cap lloc concret. Finalment, aquesta opció no és la correcte pel fet que el Power Point ha de ser versió 2007 i aquest fet no permetria als alumnes obrir-lo si tinguéssin qualsevol altre versió i a més a més els estaria privan de la seva llibertat.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"


Aquesta opció incita els alumnes a robar quan diu la paraula “agafar” en comptes de comprar. Això és comparable amb els continguts d’Internet que tenen copyright, és a dir, si els agafes sense demanar permís estàs cometent un robatori i ja hi ha unes lleis que regulen això.
Finalment, l'opció correcte és la D perquè no diu la marca del producte demanat i els alumnes tenen llibertat per a triar-lo.